Resultats de la cerca

L’estel principal és un binari de magnitud 3

El terme municipal s’estén a la dreta de l’Aude, a migdia d’Atsat, entre el congost de Sant Jordi i la unió amb la riera d’Aigueta, afluent de l’Aude per la dreta procedent dels vessants N de la serra de Madres i del terme de Conòsols L’accidentat territori arriba per migdia fins al tuc Dormidor 1843 m i és cobert per boscos d’avets i faigs bosc de Resclòsa, muntanya de Grabichà Hi ha pedreres de llicorella i extracció de dolomies, a més d’explotació forestal El poble 600 m d’altitud es troba prop de l’Aigueta, en un vessant rocós on hi ha restes d’un antic castell l’església fou refeta al…

Conté 72 estels visibles a ull nu, bé que són pocs els brillants L’astre principal, α Leporis , anomenat també Arneb , és un estel supergegant que pertany al tipus espectral F0, té una magnitud aparent visual 2,69 i és a una distància de 410 anys llum

L’estel més brillant és de magnitud 3

L’edifici Del magnífic conjunt que presideix el pantà de Foix, cal destacar la torre mestra, l’element més antic, datat del segle XII Té una alçària d’uns 15 m i un diàmetre interior de 5 m Els murs, que tenen un gruix d’aproximadament 1,5 m, són fets amb carreus lleugerament rectangulars, ben arrenglerats Algunes de les finestres que s’hi endevinen, acabades en arc de mig punt, són originals Durant la restauració, es va refer del tot la porta, oberta al sud-est, es van reconstruir trossos de paret, i es va enlairar la torre La resta de construccions ja són d’època posterior al romànic A l’…

Conté dos estels de segona magnitud i cinc de tercera L’astre principal, α Puppis , és un estel groc de magnitud 2,76 que pertany al tipus espectral G5 i és situat a una distància de 142 anys llum La constellació conté també diversos cúmuls oberts Antigament, la constellació de la Popa era considerada com una part de la constellació d' Argo

Les seves etapes de reconquesta estengueren el comtat a partir del segle X vers l’Anoia i la Conca de Barberà, fins als castells de Montbui i Santa Coloma de Queralt A partir del segle XI aquesta expansió del comtat osonenc, sovint amb el nom de comtat de Manresa, continuà creixent vers la Segarra i el pla d’Urgell i arribà fins a Sidamon, a 16 km de Lleida El nucli inicial del comtat es formà sobre la base ètnica dels antics ausetans o del pagus d’Osona, centrat en l’antiga ciutat d’ Ausa o de Vic És desconeguda la primitiva organització que sembla ésser la de l’antic bisbat d’…

Situació i presentació Té forma allargada, per l’apèndix de Santa Creu de Palou i l’antiga quadra de Matadars, i limita amb 11 municipis al N amb Talamanca Bages i Monistrol de Calders Moianès, a l’E amb Granera també del Moianès i Sant Llorenç Savall Vallès Occidental, al S amb els municipis també vallesans de Matadepera, Terrassa, Vacarisses i Rellinars i a l’W amb els termes bagencs de Sant Vicenç de Castellet, Manresa i el Pont de Vilomara i Rocafort El terme és format per un seguit de carenes i fondalades per on s’escorren diversos torrents, que es concentren en tres rieres tributàries…

Al s XIV tot el sector de les muntanyes de Prades, del Priorat i de la Ribera d’Ebre pertanyia a la vegueria de Tortosa El 1716, amb la Nova Planta, la vegueria de Montblanc fou incorporada al corregiment de Tarragona, dins el qual constituí l' alcaldia major de Montblanc , una de les dues en què aquest fou dividit El 1718 comptava amb 16723 h

Situació i presentació El municipi tal com es va constituir definitivament a la fi del primer terç del segle XIX és format per tres antigues entitats d’història i característiques geogràfiques diferenciades el nucli central, que ha donat el nom del municipi, inclou l’antic terme del castell d’Avinyó i és un sector relativament homogeni, centrat per la població La part N del terme és composta per l’antiga quadra i jurisdicció de Relat, formada per la vall d’aquest riu i els seus vessants, que és la porta o canal de comunicació entre el Bages i el Lluçanès finalment, la part S, des de la unió…