Resultats de la cerca

Indústries tèxtils i destilleries Fou plaça forta de la República de Venècia

S'estén entre el Turano afluent del Velino i el Tíber i és formada per materials sorrencs i margosos Assoleix la màxima altitud al Pizzuto 1 282 m

Situada a l’extrem oriental de la Canal de Berdún, a la dreta del Gállego, a la sortida de la vall de Tena, és l’únic nucli industrial pirinenc que aprofita l’energia elèctrica dels Pirineus Metallúrgia d’alumini, indústria química adobs nitrogenats del plàstic i cellulosa

La capital és Rieti Els relleus montuosos, per l’erosió dels agents atmosfèrics sobre els terrenys calcaris, presenten formes aspres, en les quals són freqüents els fenòmens càrstics Té conreus de cereals, oliveres, vinyes i farratge per a la cria del bestiar Habitada antigament pels sabins sabí, el 290 aC fou sotmesa per Roma i seguí la sort de l’Imperi August la incorporà a la IV regió d’Itàlia i, posteriorment, sota Constantí passà a formar part de la Tuscia Dividida entre els ducats de Spoleto i de Roma, al llarg del s VIII tingué una gran prosperitat fins que fou devastada pels sarraïns…

Fou fundada en ocasió de les obres de sanejament de la regió pontina 1933-34 És centre residencial i d’estiueig

Estació de ferrocarril a Molfetta distant 9 km, a la línia Foggia-Lecce Bisbat catòlic, probablement des del s VIII o IX Catedral del començament del s XIII A l’època grega fou punt d’importació de ceràmica coríntia i àtica

El 1878 el congrés de Berlín en disgregà una part i la convertí en província autònoma amb el nom de Rumèlia Oriental, la qual més tard esdevingué un principat sota vassallatge turc i el 1885 part del regne búlgar El 1918 la Rumèlia Occidental es dividí entre Grècia i Iugoslàvia

És situat a 929 m alt, a la dreta del riu de Rubiols afluent, per l’esquerra, del Millars, aigua amunt d’Olba, que en els límits del Regne de València establerts per Jaume I el 1238 restà inclòs dins aquest regne, fins que aquest fou desplaçat, pocs anys després, més cap a l’E Havia estat conquerit el 1204, en temps de Pere I de Catalunya-Aragó Pere III, el 1366, li concedí el títol de vila Foren famoses al s XV les bandositats entre les famílies Bonfill i Xiró El 1808 el bisbe d’Osca Sánchez de Cutanda, fill de la vila, hi formà una junta de defensa Durant la primera guerra Carlina resistí…

Cap exèrcit no podia travessar-lo sense l’autorització del senat Cèsar, però, desobeint l’ordre senatorial, el travessà 49 aC i inicià així la seva marxa contra Roma És problemàtica la identificació actual d’aquest riu històric oficialment és anomenat Rubicó el riu Fiumicino, el nom del qual, en l’ús comú del llenguatge, ha passat a significar, en l’expressió passar el Rubicó , el fet de prendre partit o de fer un gest decisiu que obliga a una línia de conducta determinada

Fabricació de teixits, de materials de la construcció i conreus d’arròs