Resultats de la cerca
Es mostren 2026 resultats
Saint Andrews
Ciutat
Ciutat d’Escòcia, Gran Bretanya, a la regió de Fife, a la costa oriental.
Centre de vacances Té la universitat més antiga d’Escòcia University of Saint Andrews, fundada el 1411 Era bisbat el 908 i arquebisbat el 1472 suprimit el 1560 i traslladat a Edimburg Ruïnes de la vella catedral 1318 i moltes mansions dels s XVI i XVII
Rumèlia
Geografia històrica
Nom creat pels otomans rūm) per designar els territoris (Tràcia i part de Macedònia) que conqueriren a l’imperi Bizantí al s. XIV.
El 1878 el congrés de Berlín en disgregà una part i la convertí en província autònoma amb el nom de Rumèlia Oriental, la qual més tard esdevingué un principat sota vassallatge turc i el 1885 part del regne búlgar El 1918 la Rumèlia Occidental es dividí entre Grècia i Iugoslàvia
Roxburgh
Geografia històrica
Antic comtat d’Escòcia.
La capital era Newtown Saint Boswells
Rize
Divisió administrativa
Il de Turquia, de la regió de Costa de la Mar Negra.
La capital és Rize 50 156 h 1985
Pentland Firth
Estret marí
Braç de mar que separa la costa nord d’Escòcia de les illes Òrcades i uneix la mar del Nord amb l’oceà Atlàntic.
Té 23 km de llarg i de 10 a 13 d’ample
cadena Penina
Serralada
Serralada de la Gran Bretanya que constitueix l’espina dorsal del nord d’Anglaterra.
S'estén entre els Cheviot Hills al N i els Midlands al S, i és formada per una sèrie d’altiplans calcaris, inclinats vers l’E i fracturats a l’W, i que culmina al Gross Fell 893m Als seus vessants oriental i occidental es troben les conques hulleres de Yorkshire i Lancashire
Pasterze
Glacera
Glacera del Grossglockner, a Àustria.
Bé que en recessió des del 1856, és encara, amb 9 km de llarg i 1,60 km d’ample, la més gran del país
Sankt Veit
Ciutat
Ciutat del land de Caríntia, Àustria, prop del riu Glan.
Capital de la Caríntia fins el 1518, conserva el castell ducal dels s XV-XVI A prop es troben els castells de Frauenstein i Hunnenbrunn És lloc d’estiueig Té fàbriques tèxtils i serradores
Sankt Pölten
Ciutat
Capital del land de la Baixa Àustria, Àustria, a l’W de Viena.
És centre cultural, bisbat catòlic i, juntament amb la seva demarcació, gaudeix d’un estatut peculiar Indústries de maquinària, plàstics i paper Monestir benedictí el 760, fou del 1700 al 1780 un dels principals centres del barroc, estil plasmat en la catedral de fàbrica romànica, en la casa de la ciutat i en moltes altres esglésies i construccions