Resultats de la cerca

Constitueix el nus hidrogràfic més important, on neixen el Roine, el Rin, el Reuss i el Ticino, i comprèn nombrosos cims de més de 3000 m És travessat per les vies que uneixen les valls del Roine amb la del Rin i la del Reuss amb el Ticino pels colls del Furka 2431 m i Sant Gotard Hom hi construí 1872-80 un túnel ferroviari de 14,9 km que uneix les estacions de Göschenen i d’Airolo L’any 1980 fou inaugurat un altre túnel començat el 1970 per a la circulació de vehicles, de 16,3 km de llargada, el més llarg del món dels d’aquesta mena Posteriorment, per tal de descongestionar el trànsit de…

Neix al SW dels Alps Bernesos i desguassa per l’esquerra a l’Aare, més avall de Berna Hom hi ha format el pantà de Greyenzer See Lac de la Gruyère

El 1878 el congrés de Berlín en disgregà una part i la convertí en província autònoma amb el nom de Rumèlia Oriental, la qual més tard esdevingué un principat sota vassallatge turc i el 1885 part del regne búlgar El 1918 la Rumèlia Occidental es dividí entre Grècia i Iugoslàvia

En sentit ampli s’estén des del coll de Teodulo 3322 m, a l’W, fins al pas de Monte Moro 2862 m a l’E Constitueix un potent massís cristallí i metamòrfic Al vessant septentrional es troba la glacera del Gorner, de 14 km de longitud, la segona dels Alps

Neix al peu de la glacera homònima, a 1750 m, als Alps suïssos, i desguassa, en delta, a la Mediterrània, a la Camarga, entre Marsella i Seta Té un recorregut de 812 km i una conca de 98 885 km 2 , un cabal modular de 1 750 m 3 /s, i un cabal específic de 17,2 l/s/km 2 A penes sortit dels Alps, travessa les serralades del Jura a Lió recull les aigües del Franc Comtat i s’orienta a migdia, encaixat entre els Alps i el Massís Central El Roine alpestre va pel Valais cap al llac Léman, on passa per Ginebra entra a França, i en la travessa del Jura, a Génissiat, mou una poderosa central elèctrica…

És formada per una massa de materials cristallins i metamòrfics esquists, gneis i granit recoberta per materials més joves, la qual s’ha aixecat a més de 2000 m d’altura Es divideix en diversos massissos el Ròdope, pròpiament dit, el de Rila al NW i el Pirin al SW Ofereix un aspecte aspre, principalment a l’W, on es troben també les majors altituds Musala, 2925 m És una regió de boscs i pastures i hi ha rics jaciments de ferro i coure

La capital és Rize 50 156 h 1985

Ateny una altura màxima de 1100 m i és cèlebre pel marbre que, a l’antiguitat, extreien de les seves pedreres i que serví per a l’Acròpolis d’Atenes

Neix al vessant oriental de la serralada del Pindos, passa prop de Tríkala i Làrissa i desemboca en el golf Termaic, a la mar Egea

La geografia Té una superfície de 15490 km 2 i és unida al continent per l’ istme de Corint , i emmarcada pels golfs de Patres i de Corint al N i per les mars Jònica W i Egea E Continuació de la serralada del Pindos, és una regió molt muntanyosa i de morfologia complexa en la qual abunden els mantells de corriment i els cavalcaments, amb materials calcaris i esquists cristallins El relleu, afectat per nombroses fractures, divideix el territori en compartiments, formats per l’alternança de massissos aïllats i depressions on s’obren nombroses conques interiors i planes L’Erimant 2224 m, al NW,…