Resultats de la cerca

Situat a l’extrem oriental del terme, a la vall de Bianya, a la capçalera de la riera de Santa Llúcia de Puigmal , que neix a ponent del coll de Sentigosa i aflueix, per l’esquerra, juntament amb la riera del Farró, a la de Sant Ponç d’Aulina Existia ja el 890 i passà després a ésser propietat del monestir de Sant Joan El 1165 es reedificà i consagrà l’església, que encara es conserva Des del s XV fou sufragània de Sant Julià de Vallfogona, i actualment depèn de Sant Joan de les Abadesses

És romànica s XII, bé que allargada i modificada profundament el 1611

La capital és San Luis Potosí És emmarcat al N per l’estat de Coahuila, a l’E pels de Nuevo León, Tamaulipas i Veracruz, al S pels d’Hidalgo, Querétaro i Guanajuato, i a l’W pels de Jalisco i Zacatecas Ocupa els altiplans septentrional i meridional, lleugerament inclinats cap a l’E, on es troba la Sierra Madre Oriental Els rius són escassos i de poca importància el més cabalós és el Pánuco El clima és àrid i les temperatures altes les precipitacions no arriben a 400 mm anuals Té mines molt importants d’or, argent, coure, plom i mercuri Agricultura poc desenvolupada Bestiar boví, cabrú i porcí…

Important centre miner i agropecuari Nus de comunicacions ferroviàries La proximitat al port de Tampico ha incrementat la seva importància comercial Indústries derivades de l’agricultura, siderúrgiques, metallúrgiques, químiques i de mobles Té universitat i aeroport Entre els principals monuments cal esmentar el convent de San Francisco, de la fi del s XVII, amb una notable façana Del s XVIII són la catedral, la capella del convent de Nuestra Señora de Aránzazu, d’un barroc exuberant, l’església de San Sebastián, de façana semblant a la de San Francisco, la de Guadalupe i la del Carmen, de…

El seu territori fou adquirit pel monestir de Sant Joan de les Abadesses el 992 i més tard formà, amb la Coma de Senar, les Vernedes i altres terres veïnes, una batllia de la sagristia de Sant Joan, radicada al mas Anglada del Sanarús

La capital és Samsun

Port exportador de tabac té fama el que duu el nom de la ciutat, és ben comunicat per ferrocarril i carretera amb l’interior del país

Nus important de comunicacions en els períodes hittita i assiri, a l’època hellenisticoromana fou el centre polític de la regió Anomenada Flàvia en honor de Vespasià, recordada per les campanyes contra els perses en temps de l’emperador Julià, fou disputada pels bizantins i pels àrabs durant quatre segles VI-X

Fou erigit per Jaume Vila vers el 1670, i tot seguit hom hi creà una confraria Un nou temple fou bastit entre el 1689 i el 1701, ampliat amb un cancell 1761, amb un cambril 1825 i amb un campanar 1884 Ha perdut els antics retaules i pintures 1936, però, restaurat de nou, serveix de parròquia del terme de Vallfogona

El lloc pertanyia des del 890 al monestir de Santa Maria de Ripoll L’església, que guarda la nau del s XI sense l’absis primitiu, és unida a la rectoria El 1686 la parròquia era regida pel domer de Sant Pere de Ripoll En depenia Vidabona Prop seu hi ha un refugi del Centre Excursionista Pirinenc