Resultats de la cerca
Es mostren 3107 resultats
monestir de Sant Ramon
monestir de Sant Ramon de Portell
© Fototeca.cat
Convent
Convent mercedari, situat al poble de Sant Ramon
(Segarra).
Una antiga tradició feia néixer a Portell, antic cap del terme, sant Ramon Nonat El convent mercedari es fundà vers el 1245, després que Guerau, prior de l’església de Solsona, concedís la propietat de l’església de Sant Nicolau, existent en el dit lloc, a Pere Nolasc, mestre de l’orde mercedari La tradició vol que es traslladés al convent el cos de Sant Ramon, i l’augment de devoció al sant fou causa de l’ampliació del convent els anys 1597 i 1625 i que el general de l’orde Pedro de Salazar el 1675 iniciés la construcció del gran convent i església, anunciats pomposament com l’Escorial de la…
Sant Miquel
Veïnat
Veïnat del municipi de Banyeres del Penedès (Baix Penedès), al SW del poble.
Des dels anys noranta del segle XX s’hi ha identificat un jaciment ibèric, confirmat i ampliat l’any 2018, quan els arqueòlegs compararen la seva importància amb la del jaciment d’ Ullastret Les primeres prospeccions identificaren un nucli urbà en forma de quadrícula formada per carrers i habitatges que ocupava una extensió d’unes 2,5 ha Habitada entre el segle IV aC fins vers l’any 200 aC, la ciutat fou abandonada durant la segona guerra Púnica o durant les revoltes posteriors Hom suposa que fou habitada pels cessetans o cossetans
Sant Antoni d’Albinyana
Sant Antoni d’Albinyana
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari del municipi d’Albinyana (Baix Penedès), a ponent del poble, aturonat a 383 m alt., al límit amb l’Alt Camp i el Tarragonès.
Sabartès
La gran casa senyorial que centra la possessió de Sabartès, al terme municipal de Banyeres del Penedès
Àngela Llop (CC BY-SA 2.0)
Història
Gran casa senyorial del terme de Banyeres del Penedès (Baix Penedès), a l’W del poble.
Fou feta bastir al segle XIX pels Morenés, barons de les Cinc Torres i comtes d’El Asalto
Rumèlia
Geografia històrica
Nom creat pels otomans rūm) per designar els territoris (Tràcia i part de Macedònia) que conqueriren a l’imperi Bizantí al s. XIV.
El 1878 el congrés de Berlín en disgregà una part i la convertí en província autònoma amb el nom de Rumèlia Oriental, la qual més tard esdevingué un principat sota vassallatge turc i el 1885 part del regne búlgar El 1918 la Rumèlia Occidental es dividí entre Grècia i Iugoslàvia
Rubió de Cervera
Masia
Antic poble
Masia i antic poble del municipi d’Estaràs (Segarra), vora el Sió.
Depèn de la parròquia de Gàver
Rodell
Antic poble
Antic poble del municipi de Talavera (Segarra), anomenat antigament Bordell, damunt la serra que separa la ribera de Cervera de la vall de l’Anoia.
La font de Bordell és una de les que originen el riu d’Ondara
Rize
Divisió administrativa
Il de Turquia, de la regió de Costa de la Mar Negra.
La capital és Rize 50 156 h 1985
el Penedès
El massís del Montmell (Penedès)
© Fototeca.cat
Regió natural i històrica de l’E de Catalunya, que comprèn les actuals comarques de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf.
La geografia Fisiogràficament ve a coincidir amb el sector típicament alpí del Sistema Mediterrani, entre dos sectors de tectònica herciniana el del Llobregat, a l’est, i el del Camp de Tarragona-Priorat S'hi poden destriar les quatre unitats de relleus del sistema la Serralada Prelitoral, que la separa d’Anoia i de l’Alt Camp, amb 944 m alt a la serra d’Ancosa i formada per materials mesozoics variats amb empastaments locals de pudingues la Depressió Prelitoral, que ocupa la major part de l’Alt i Baix Penedès, reblerta d’alluvions quaternaris la Serralada de Marina, que comprèn bona part del…