Resultats de la cerca
Es mostren 2167 resultats
Sant Josep
Santuari
Santuari, dit també de la Sagrada Família, del municipi de la Vall d’Uixó (Plana Baixa), obra de la fi del s. XVII, que centra una caseria (més de 100h [1995]), 1 km al SW de la ciutat, a 256 m alt., al vessant oriental d’un dels primers contraforts de la serra d’Espadà.
Sota el santuari s’obre la cova de Sant Josep , caverna natural d’origen càrstic, amb dues boques, per una de les quals font de Sant Josep neix un corrent d’aigua de 4 300 litres per minut, canalitzat fins a la ciutat, on rega les hortes i s’uneix al Belcaire o riu de Sant Josep la profunditat de la cova, gràcies a les perforacions que hom hi practica, té prop d’1 km, en una gran part navegable amb barca i que ha estat illuminada i oberta al turisme és visitada anualment per unes 200 000 persones
Santa Rosa
Divisió administrativa
Departament de Guatemala.
La capital és Cuilapa 4 287 h 1973
Santa Pau
Despoblat
Partida
Despoblat i partida del municipi de Borriana (Plana Baixa), a l’E de la ciutat.
Sant Antoni
Santuari
Santuari de Betxí (Plana Baixa), aturonat a 138 m alt., a l’E de la vila, prop del límit amb els municipis de Vila-real i Nules.
És testimoniat ja al s XVI La confraria fou fundada al s XVII
Sacatepéquez
Divisió administrativa
Departament de Guatemala.
La capital és Antigua Guatemala 17 994 h 1973
Sabdén
Despoblat
Despoblat, antic lloc de moriscs (9 focs el 1563), del municipi de Suera (Plana Baixa).
Rumèlia
Geografia històrica
Nom creat pels otomans rūm) per designar els territoris (Tràcia i part de Macedònia) que conqueriren a l’imperi Bizantí al s. XIV.
El 1878 el congrés de Berlín en disgregà una part i la convertí en província autònoma amb el nom de Rumèlia Oriental, la qual més tard esdevingué un principat sota vassallatge turc i el 1885 part del regne búlgar El 1918 la Rumèlia Occidental es dividí entre Grècia i Iugoslàvia
Rize
Divisió administrativa
Il de Turquia, de la regió de Costa de la Mar Negra.
La capital és Rize 50 156 h 1985
Pedralba
Caseria
Caseria del municipi de Suera (Plana Baixa), al vessant septentrional de la serra d’Espadà, al sector occidental del terme.