Resultats de la cerca
Es mostren 65 resultats
Centre Municipal de Vela de Barcelona
Arxiu Centre Municipal de Vela de Barcelona
Vela
Instal·lació esportiva de Barcelona dedicada a la vela.
Inaugurada al novembre del 1992 i situada al Port Olímpic de Barcelona, promou els esports nàutics fent especial atenció a l’especialitat de la vela Els seus impulsors foren Joan Anton Camuñas i Manel "Lolo" Ibern Des del 1997 és gestionada per la Federació Catalana de Vela
mar Egea
© Fototeca.cat
Mar
Mar de la Mediterrània oriental, entre les costes de Grècia i de Turquia, limitada al sud per l’illa de Creta.
Els enfonsaments terciaris i quaternaris foren l’origen de la cubeta i de les nombroses illes d’aquesta mar arxipèlags de les Espòrades i les Cíclades Al NE de Creta hom troba les màximes profunditats 2298 m Els ports més importants són el Pireu, Tessalònica, Bólos, Mitilene, Càndia i Esmirna Hi és important la pesca d’esponges
Çankırı
Ciutat
Capital de l’ il
homònim, a la regió d’Anatòlia Central, Turquia.
Correspon a l’antiga Gangra o Germanicapolis , capital del regne de Paflagònia, que posteriorment formà part de la província romana de Galàcia En els primers temps del cristianisme fou la seu metropolitana de Paflagònia el 350 hi fou celebrat el sínode de Gangra, que tingué importància doctrinària i disciplinària els seus 20 cànons foren considerats de valor ecumènic pel concili de Calcedònia
Aydın
Ciutat
Capital de l’il d’Aydın, Turquia, a la regió de Màrmara i Costes de l’Egea.
És un centre agrícola oliveres, cotó, blat i miner lignit i magnesita Vora l’actual ciutat es troben les ruïnes de l’antiga ciutat hellenística de Tralles Aydın constituí un emirat seljúcida al final del s XIII Segons Ramon Muntaner, les forces de la “gavella de Tin” Aydın foren unes de les derrotades per Roger de Flor a la batalla d’Auley 1304 El 1403 passà als otomans i formà un sancak
província de Catalunya
©
Província
Demarcació administrativa que comprenia Catalunya prevista per la divisió administrativa provisional de la monarquia espanyola en províncies, decretada al maig del 1812 per les corts de Cadis; a causa de l’ocupació napoleònica no es pogué constituir mai.
Amb el restabliment, el 1820, de la constitució del 1812, la província i la diputació provincial de Catalunya foren de fet establertes un estudi de divisió provincial presentat a les corts el 1821 a base d’un projecte de Felip Bauzà i de José Agustín Larramendi dividia el territori en quatre províncies, de les quals la que tenia per capital Barcelona rebé el nom de província de Catalunya , però el projecte fou abandonat amb el restabliment absolutista 1823
Gimnàs Europeu
Esport general
Gimnàs de Barcelona.
Fundat al principi de la dècada de 1870 i de tradició higienista, fou un dels primers que obriren a Barcelona S’hi impartien classes amb aparells especials, entre els quals hi havia escales ortopèdiques o tambors rebaixadors d’abdomen Era molt modern per l’època i tenia una sala d’armes Alguns dels seus directors foren Lluís Vall, Emili Corominas, Antoni Rovira o Ignacio Melé En fou alumne Amadeu Llaverias, que fundà el Gimnàs Colón Tenia la seu al carrer d’en Rull
Frontó Catalunya/Barcelona
Altres esports de pilota o bola
Equipament esportiu per a la pràctica de la pilota inaugurat a Barcelona el 1939.
Situat al carrer de Vila i Vilà, tingué dos noms diferents per imposició política Tenia 33 m de llargada per una mica més de 9 m d’alçària i era cobert S’hi jugava a pala i es feren famosos els “partits vermut”, celebrats a les dotze del migdia, amb les grades plenes Hi destacaren Pere i Antoni Masip, anomenats Pedrín I i Pedrín II , respectivament, considerats els millors especialistes de pala de l’època en frontó petit Altres jugadors destacats foren Ayerbe, Elorriaga, Salamanca, Hurtado, Aramburu, Albalate, Rubio i Irigoyen
Tròade
Geografia històrica
Antiga regió històrica de l’Àsia Menor, compresa entre l’Hel·lespont i el golf Edremit, al NW de la Turquia asiàtica.
Dominada pel mont Ida, és travessada pel curs dels rius Escamandre i Simois Habitada ja en època prehistòrica tercer i segon millenni, com ho testimonien les excavacions de Troia-Hisarlik, la regió passà posteriorment al domini dels frigis, i a la seva costa foren establertes moltes colònies gregues Possessió dels lidis i dels perses 546 aC, fou conquerida per Alexandre el Gran el 334 aC Suportà el període de guerres entre els diàdocs, i passà finalment a formar part de l’imperi Romà, dins la província d’Àsia
canal de navegació d’Amposta a la Ràpita
© Fototeca.cat
Canal de navegació construït durant el regnat de Carles III entre l’Ebre, a Amposta, i el port dels Alfacs, a la Ràpita (on fou assentada, a la vegada, la nova població de Sant Carles de la Ràpita), per tal d’evitar les dificultats que la desembocadura de l’Ebre oferia a la navegació fluvial.
Situat al mateix nivell del mar i del riu, anà omplint-se de sorra i calgué abandonar-lo pel cost elevat de la seva conservació En el pla de navegació per l’Ebre fet per la Real Compañía de Canalización del Ebro, el 1857, fou estimada la idea d’aquest canal, però construït a una altura superior i alimentat amb aigua canalitzada des de l’assut de Xerta A causa de la competència del ferrocarril, la companyia abandonà molt aviat la nova línia de navegació i les obres de canalització foren aprofitades per al regatge del delta de l’Ebre canal de la dreta de l’Ebre
bisbat de Barbastre
© Fototeca.cat
Bisbat
Demarcació territorial eclesiàstica erigida pel papa Pius V el 18 de juny de 1571 i inclosa dins la província eclesiàstica de Saragossa, amb 71 parròquies de la diòcesi d’Osca i 74 de la de Lleida.
Al segle XIX hi foren incorporades 51 parròquies de la jurisdicció exempta de Sant Victorià d’Assan situades a Sobrarb i al voltant dels antics monestirs ribagorçans de Sant Pere de Taverna i d’Ovarra, entre les quals algunes de llengua catalana el Ru, a la vall de Benasc Calbera, Castrocit, Morens, Ovarra, Rallui i Biasques, a la ribera de l’Isàvena El bisbat de Barbastre fou agregat a Osca pel concordat del 1851 —de fet fou mantingut fins el 1855, en morir el bisbe Fort i Puig—, i la catedral fou reduïda a collegiata, però Barbastre fou restaurada com a administració apostòlica el 1896 i…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina