Resultats de la cerca
Es mostren 5420 resultats
Rumèlia
Geografia històrica
Nom creat pels otomans rūm) per designar els territoris (Tràcia i part de Macedònia) que conqueriren a l’imperi Bizantí al s. XIV.
El 1878 el congrés de Berlín en disgregà una part i la convertí en província autònoma amb el nom de Rumèlia Oriental, la qual més tard esdevingué un principat sota vassallatge turc i el 1885 part del regne búlgar El 1918 la Rumèlia Occidental es dividí entre Grècia i Iugoslàvia
la Rua
Llogaret
Llogaret (1 109 m alt.) del municipi d’Abella de la Conca (Pallars Jussà), a l’extrem oriental del terme, damunt el curs engorjat del riu de Puials.
Formà part de la baronia d’Abella
hostal Roig
Hostal
Hostal del municipi de Gavet de la Conca, dins l’antic terme de Sant Salvador de Toló, anteriorment del de Sant Miquel de la Vall (Pallars Jussà), al vessant septentrional del Montsec de Rúbies, al camí que uneix la conca de Tremp a la conca de Meià (Noguera), pel pas Nou.
És a 1 093 m alt, al sud de Mata-solana Dins el gran recinte hi ha les ruïnes d’una església romànica de Santa Anna S'hi han celebrat, tradicionalment, dues fires anuals, una molt important de bestiar menut, el 29 de setembre
Rocaspana
Antic terme del municipi de Conca de Dalt (Pallars Jussà), fins el 1969 del d’Hortoneda de la Conca.
És esmentat al s XIV
Rize
Divisió administrativa
Il de Turquia, de la regió de Costa de la Mar Negra.
La capital és Rize 50 156 h 1985
Rivert
Panoràmica parcial de Rivert (Pallars Jussà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Conca de Dalt (Pallars Jussà), fins el 1969 del de Toralla i Serradell.
És situat a 887 m alt, al vessant S de la serra de Sant Salvador De l’església parroquial Sant Martí depenien les de Sensui i de Castelló d’Encús, i el santuari de la Mare de Déu del Castell, capella de l’antic castell de Rivert centre de la baronia de Rivert la imatge fou traslladada després a l’església parroquial
Peralba
Restes de l'antic nucli de Peralba
© CIC-Moià
Antic terme de l’antic municipi d’Hortoneda de la Conca (Conca de Dalt, Pallars Jussà), a la capçalera del barranc de l’Infern, al límit amb els Masos de Baiarri.
Paüls de Flamisell
Poble
Poble (1 131 m alt.) del municipi de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà), a la vall Fosca, al vessant occidental del tossal de Sant Quiri, a l’antic terme de Mont-ros.
L’església parroquial Sant Iscle i Santa Victòria depèn de la de Mont-ros
la Palma d’Ebre
La Palma d’Ebre
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera d’Ebre, al sector més alt i més septentrional de la comarca.
Situació i presentació El terme de la Palma d’Ebre, d’una extensió de 37,92 km 2 , és situat al NE de la comarca A la seva part més septentrional, és separat de les Garrigues per una llenca de terreny pertanyent a Flix, municipi que també configura el límit ponentí Confronta, a més, amb els municipis prioratins de la Bisbal de Falset i Cabassers per llevant, i a migdia amb el terme de Vinebre La fita amb la Bisbal de Falset passa pel cingle del Penal de Sas i prop del tossal del Junquet, i el termenal amb Cabassers per la partida dels Castellassos i pel coll de Cabassers o de la Batalla prop…
el Pallars Jussà
Comarca
Comarca de Catalunya, al NW del país.
La geografia Cap de comarca, Tremp Consta de dues parts ben diferenciades la vall Fosca, que coincideix amb la conca alta i mitjana del Flamisell, i la conca de Tremp, abans cognomenada d’Orcau La vall Fosca s’allarga cap al N per la zona de les Nogueres fins a la zona axial pirinenca La separen del Pallars Sobirà els enèrgics pics de Peguera, de Montsent i tuc de la Cometa, que davallen de prop de 3000 a 2400 m alt El límit amb Ribagorça, que inclou la vall de Manyanet, tributària de la del Flamisell, no és tan net pic de l’Espada, puig Falcó, tossal de Costa, d’alçàries similars a la carena…