Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
estany de la Gola
Estany
Estany de la capçalera de la vall d’Unarre (Pallars Sobirà), a la vall d’Àneu, dominat pel Mont-roig.
És alimentat per un emissari de l’estany de Calberante
estanys del Vedo
Estany
Grup d’estanys a la capçalera de la vall de Cardós, dins el municipi de Lladorre (Pallars Sobirà), als vessants orientals del pic de Ventolau i del seu contrafort septentrional, el pic del Vedo
.
L’emissari, el barranc del Vedo , aflueix al riu de Tavascan
coma de Guiló
Coma de la vall de Cardós, dins el municipi de Lladorre (Pallars Sobirà), al vessant S del port d’Aulus (2 330 m) i del port de Guiló
(2 380 m); el pic de Trespuntes i el cap de Guiló
(2 318 m) la dominen pel NE.
És drenada pel riu de Guiló , emissari dels estanys de Guiló , que aflueix a l' estany de Romedo de Baix
Aixeus
Coma de la vall Ferrera al municipi d’Alins (Pallars Sobirà), al N del Monteixo.
És la capçalera del barranc d’Aixeus , emissari dels estanys d’Aixeus , que desguassa, per l’esquerra, a la Noguera de Vallferrera
Airoto
Coma del Pallars Sobirà (municipi de València d’Àneu), als límits amb la vall d’Aran.
És la capçalera del torrent d’Airoto , emissari de l' estany d’Airoto 2 210 m alt, que a Gil desguassa a la Noguera Pallaresa
llac de Van
Llac
Llac de l’Anatòlia Oriental, a l’actual Turquia, al centre de l’altiplà armeni, en una depressió tancada, a 1 720 m d’altitud.
És envoltat per una sèrie de volcans extingits, com el Süphan 4 434 m Té diversos immissaris, però cap emissari A la riba oriental hi ha la ciutat homònima
canal de Becero
X.Pintanel
©
Petita vall tributària de la del riu de Lladorre per l’esquerra, a la capçalera de la vall de Cardós, dins el terme municipal de Lladorre (Pallars Sobirà).
És drenada pel riu de Selves, emissari de l' estany de Becero , situat sota el pic de Becero 2 591 m alt La part més baixa és coberta pel bosc de Selves
coma de Sotllo
Coma
Vall de la vall Ferrera, del terme d’Alins (Pallars Sobirà), drenada pel barranc de Sotllo
, afluent de capçalera, per la dreta, de la Noguera de Vallferrera.
Davalla de la línia de crestes que separa el Pallars de Coserans, dominada pel pic de Sotllo 3073 m alt i pels dels Estanys 2956 m, de Baborte 2938 m i de Pedresblanques 2772 m A l' estany de Sotllo 2350 m alt rep per l’esquerra l’emissari de l' estany d’Estats , que centra la coma d’Estats dominada per la pica d’Estats
Varimanha
Vall
Vall de la capçalera de la Noguera Pallaresa, en direcció S-N, estesa entre el tuc de Varimanha (2 620 m alt.), punt culminant del massís de Beret, i la Noguera.
A l’W, es comunica amb el pla de Beret a través del coll de Varimanha i amb Montgarri a través del portilló de Varimanha La vall és drenada pel barranc de Varimanha , afluent de la Noguera Pallaresa per la dreta, emissari dels estanys de Varimanha estany de Dalt, estany de Baix i estany Gran , el qual constitueix el límit entre la Vall d’Aran enclavament del municipi de Salardú i el Pallars Sobirà municipi de València d’Àneu, a la vall d’Àneu
Peguera
Estany Tort de Peguera (Pallars Sobirà)
© Fototeca.cat
Coma del Pallars Sobirà, dins el municipi d’Espot, que davalla de la línia de crestes que separa la vall d’Espot de la d’Àssua i la Fosca: cims de Muntanyó (2 708 m alt.), pic de Mainera (2 906 m alt.), tuc de Saburó (2 908 m alt.), pic de Peguera
(2 942 m alt.); la cresta despresa d’aquest pic vers el N i formada pels pics de Monestero (2 878 m) i de Fonguero (2 883 m) i pel pui de Linya (2 868 m) la separa de la de Monestero.
La capçalera conté els nombrosos estanys de Peguera , circ d’origen glacial estany petit i estany gran de Peguera , del cap del Port, del Ferro, de la Llostra, Aimagat, Escondits, de la Cabana, de la Coveta, Negre el més gran, Trullo, Tort de Peguera on hi ha el refugi JMBlanc, els tres darrers convertits en pantans per la construcció de preses que alimenten la central de Lladres Llur emissari, el riu de Peguera , que rep, per l’esquerra, l’aigua de la conca de Lladres, s’uneix a l’Escrita a Espot