Resultats de la cerca
Es mostren 5569 resultats
Santa Maria de Pinós
Santuari de Santa Maria de Pinós
© Xevi Varela
Santuari
Santuari del municipi de Pinós (Solsonès), situat prop del cim de la serra de Pinós (931 m).
Centre de devoció comarcal, domina una magnífica panoràmica que arriba als Pirineus, a Collsacabra i al Montseny L’església, sòlida construcció bastida en diverses etapes la llinda de la portalada és del 1642, conservà fins a la destrucció del 1936 un magnífic altar barroc Malgrat la tradició de mare de déu trobada, segons report de Josep Godayol, arxiver dels hospitalers 1808, el santuari fou edificat pels templers el 1312 i molt aviat passà als hospitalers Surt esmentat en diversos testaments des del 1350, i al segle XVI la devoció popular havia pres una gran volada
Santa Maria dels Horts
Església
Església i antiga quadra del municipi de Pinós (Solsonès), situada prop del mas de Torrescassana, de l’agregat de Matamargó, a la vall de la riera de Matamargó o de Salo.
L’edificació actual fou feta el 1861
Santa Maria del Pla
Església
Antiga església del municipi de Lladurs (Solsonès), al pla de Santa Maria, a l’indret de l’actual església parroquial de Lladurs.
Rumèlia
Geografia històrica
Nom creat pels otomans rūm) per designar els territoris (Tràcia i part de Macedònia) que conqueriren a l’imperi Bizantí al s. XIV.
El 1878 el congrés de Berlín en disgregà una part i la convertí en província autònoma amb el nom de Rumèlia Oriental, la qual més tard esdevingué un principat sota vassallatge turc i el 1885 part del regne búlgar El 1918 la Rumèlia Occidental es dividí entre Grècia i Iugoslàvia
Rudnyj
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Kustanaj, al Kazakhstan, a la riba esquerra del riu Tobol.
Fou creada el 1957, en iniciar-se l’explotació del mineral de ferro i la construcció del complex Sokolov-Sarbajsk Hi ha una filial de l’institut politècnic del Kazakhstan i escoles industrial i pedagògica
Rize
Divisió administrativa
Il de Turquia, de la regió de Costa de la Mar Negra.
La capital és Rize 50 156 h 1985
Peret
Enclavament
Enclavament del municipi d’Olius (Solsonès) dins el de Llobera de Solsonès, al S de Peracamps.
Peracamps
Poble
Poble disseminat del municipi de Llobera (Solsonès), situat als altiplans que separen la comarca de la Segarra, damunt la riera de Lloberola de Sanaüja, al SW del terme.
L’església de Santa Maria és sufragània de la de Torrenagó El 1837 i el 1840 hi tingueren lloc les accions de Peracamps, entre els carlins i els liberals
Pegueroles
Poble
Poble (663 m alt.) del municipi de Navès (Solsonès), al SE del municipi, entre les rieres de Gargallà i de l’Hospital.
De la seva església parroquial Sant Martí depèn la de Viladeny
la Pedra
Poble
Poble de caràcter disseminat del municipi de la Coma i la Pedra (Solsonès), dit també la Pedra i la Coma, situat a 999 m alt., a l’esquerra del Cardener, al peu de la serra de Pratformiu.
L’església parroquial és dedicada a sant Sadurní, i és esmentada ja el 839 Fou de la jurisdicció del vescomtat, comtat i ducat de Cardona, dins la batllia de Sant Llorenç de Morunys Hi ha les restes de l’antic castell de la Pedra