Resultats de la cerca
Es mostren 2367 resultats
posada de Sant Jaume
Caseria
Hostal
Hostal i caseria (53 h diss [1960]) del municipi d’Oliva (Safor), al SE de la ciutat, vora el terme de Dénia (Marina Alta), a la bifurcació de la carretera de València a Alacant i una de les que es dirigeixen a Pego.
serra de la Safor
Serra
Massís muntanyós (1 013 m) del País Valencià, situat a l’extrem oriental de les serres d’Agullent i de Benicadell, localitzat al SW de la comarca de la Safor, a la qual dóna nom.
Serveix d’unió entre la Safor, la Marina Alta i el Comtat, entre la vall del riu d’Alcoi i la vall de Gallinera La separació occidental de la resta de la cadena muntanyenca és marcada pel tall de l’estret de l’Orxa, per on el riu d’Alcoi travessa la serra i entra a la Safor, on desemboca a la mar Vers el NE descendeix ràpidament en una sèrie de turons que dominen la plana alluvial del baix riu d’Alcoi Té un caràcter molt abrupte, en especial en el vessant nord, cap a l’interior de la Safor
Rumèlia
Geografia històrica
Nom creat pels otomans rūm) per designar els territoris (Tràcia i part de Macedònia) que conqueriren a l’imperi Bizantí al s. XIV.
El 1878 el congrés de Berlín en disgregà una part i la convertí en província autònoma amb el nom de Rumèlia Oriental, la qual més tard esdevingué un principat sota vassallatge turc i el 1885 part del regne búlgar El 1918 la Rumèlia Occidental es dividí entre Grècia i Iugoslàvia
Ròtova
Municipi
Municipi de la Safor, al peu dels contraforts meridionals del Mondúber (581 m alt.) i drenat pel riu de Vernissa, que travessa el terme d’W a E.
El sector forestal, en gran part cobert de pinedes, ocupa unes dues terceres parts del territori La part més baixa, pròxima al riu, és dedicada al regadiu quasi en la seva totalitat 200 ha de tarongers 150 ha que aprofiten l’aigua del riu de Vernissa i la resta de pous el secà es redueix a 25 ha oliveres, garrofers, vinya i ametllers Hi ha magatzems de preparació de fruita La població, que havia tingut un increment fort al llarg del s XIX, ha tornat a créixer des del 1950 amb l’ampliació de l’àrea regada El poble 1 213 h agl 2006, rotovins 103 m alt és a la dreta del riu de Vernissa De l’…
el Rollet
Sequiol del sistema de regadius de Molinell, al límit dels termes de Pego (Marina Alta) i d’Oliva (Safor).
Rize
Divisió administrativa
Il de Turquia, de la regió de Costa de la Mar Negra.
La capital és Rize 50 156 h 1985
pic de Penyalba
Cim
Cim (773 m) de la serra que separa la vall Digna (Simat) de la de Barx, a la Safor, al NW del Mondúber.
Pastaza
Divisió administrativa
Província de l’Equador.
La capital és Puyo 9 781 h 1982
Pastaza
Riu
Riu de l’Equador i del Perú, afluent del Marañón (600 km).
Neix a la confluència del Patata amb el Chambo, als Andes equatorians Els principals rius que hi conflueixen són el Bobonaza i el Capataza
cova del Parpalló
Cova
Prehistòria
Cova del terme de Gandia (Safor), prop de la Drova, que fou intensament habitada durant el Paleolític superior i que contenia un important jaciment prehistòric.
Fou excavada 1929-31 per Lluís Pericot, i els materials es conserven al Museu de Prehistòria de la Diputació de València Els estrats tenien una potència de 8,5 m i presentaven, de baix a dalt, Aurinyacià superior, Solutrià dividit en Solutrià inferior o Protosolutrià, mitjà o normal i superior, Solutreoaurinyacià final i Magdalenià I, II, III i IV Destaca la descoberta d’un nou tipus de punta solutriana, i les nombroses plaquetes de pedra gravades i pintades, amb animals bòvids, cèrvids, cavalls, o bé temes geomètrics, abstractes, concretades sobretot als nivells solutrians L’excavació marcà…