Resultats de la cerca

Comprenia el litoral bàltic entre el Vístula i el Nemunas, tenia com a capital Königsberg i, aproximadament, corresponia als dominis de l’orde Teutònic, que el 1525, en secularitzar-se l’orde, havien constituït un ducat hereditari a favor d’Albert de Brandenburg Durant la Segona Guerra Mundial la major part de la seva població, d’ètnia i cultura germàniques, fou evacuada a la fi del conflicte, la conferència de Potsdam 1945 n'atribuí la part nord a la Unió Soviètica i el sector meridional a Polònia

Situada en una desviació de la línia transsiberiana, és un centre important de la conca minera de Kuzbass Produeix maquinària de mines, i té indústries electromecàniques i alimentàries Té diversos instituts d’investigació relacionats amb la indústria del carbó i diverses escoles tècniques

Comprèn el litoral de la mar del Japó, la meitat meridional dels monts Sikhote-Alin’ i la major part de la plana de Prikhanka El curs de l’Ussuri hi fa de frontera amb la Xina Es constituí el 1938 en el territori de l’antiga República Socialista de l’Extrem Orient 1926 La seva capital, Vladivostok, és la terminal del ferrocarril transsiberià

La capital és Samsun

Port exportador de tabac té fama el que duu el nom de la ciutat, és ben comunicat per ferrocarril i carretera amb l’interior del país

Nus important de comunicacions en els períodes hittita i assiri, a l’època hellenisticoromana fou el centre polític de la regió Anomenada Flàvia en honor de Vespasià, recordada per les campanyes contra els perses en temps de l’emperador Julià, fou disputada pels bizantins i pels àrabs durant quatre segles VI-X

Neix a la banda nord de les muntanyes d’Obščij Syrt i desemboca al pantà de Kujbyšev

Centre d’extracció de petroli Indústria química petroli i construccions mecàniques Facultat de l’Institut del Petroli d’Ufa

Centre de la indústria hullera de la regió, té indústries del metall, de materials de construcció, lleugera, alimentària, etc Institut tecnològic

Format per l’illa homònima i les illes Kurils La capital és Južno-Sakhalinsk 158 000 h est 1992