Resultats de la cerca
Es mostren 2045 resultats
Sant Esperit
Convent
Convent franciscà, dit també Sant Esperit del Munt, situat a la vall de Toliu, al municipi de Gilet (Camp de Morvedre).
Fou fundat el 1402 per la reina Maria de Luna, muller de Martí I, en acció de gràcies per la pacificació de Sicília el 1404 s’hi installà una comunitat de 15 frares, que el 1413 fundaren una filial propera a Morvedre, a l’església de Sant Blai El 1456, per pèrdua de les rendes deixades per la reina fundadora, començà una època de crisi per al convent, que arribà a ésser abandonat pels franciscans el 1497 per cedir-lo a les monges clarisses de la Trinitat de València, que volien traslladar-s’hi Fracassat aquest intent, els frares hi retornaren el 1501 Fou objecte d’un atac de pirates…
serra d’El Sabinar
Serralada
Serralada del sistema ibèric, al límit entre el País Valencià (Ares d’Alpont, Serrans) i Aragó (Terol); assoleix 1 301 m alt. a la mola de Santa Catalina i 1 203 m a l’alt del Mampedroso.
Rumèlia
Geografia històrica
Nom creat pels otomans rūm) per designar els territoris (Tràcia i part de Macedònia) que conqueriren a l’imperi Bizantí al s. XIV.
El 1878 el congrés de Berlín en disgregà una part i la convertí en província autònoma amb el nom de Rumèlia Oriental, la qual més tard esdevingué un principat sota vassallatge turc i el 1885 part del regne búlgar El 1918 la Rumèlia Occidental es dividí entre Grècia i Iugoslàvia
Rubau
Antic llogaret
Antic lloc del municipi de Faura (Camp de Morvedre), prop del de Garrofera.
Lloc de moriscs 30 focs el 1609 de la fillola de la Vall d’Uixó, l’església de Sant Roc depenia de la parròquia de Faura des del 1535 Fou agregat al municipi de Faura el 1845
Rize
Divisió administrativa
Il de Turquia, de la regió de Costa de la Mar Negra.
La capital és Rize 50 156 h 1985
el Penoso
Caseria
Caseria del municipi de Sagunt (Camp de Morvedre), al S de la ciutat, als peus del Picaio de Sagunt, vora l’assegador de Llíria.
Las Peñas de Dios
Elevacions (1 163 m) calcàries i seques als municipis d’Andilla, Figueroles de Domenyo i la Iessa (Serrans).
aqüeducte de La Peña Cortada
Dibuix de l’aqüeducte de la Peña Cortada (que portava les aigües del riu de Toixa o de Xelva, afluent del Túria, i regava l’àmplia vall de l’horta de Xelva), aparegut en l'obra de Cabanilles (1795-1797)
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Aqüeducte, probablement romà, del municipi de Xelva (Serrans), a 5 km a l’E de la vila.
muntanya de la Pedrera
Muntanya
Elevació muntanyosa (249 m) del Camp de Morvedre, dins el terme de Sagunt, al N de la ciutat, entre les muntanyes de Ponera i Romeu.
Pedralba
Municipi
Municipi dels Serrans, a la zona de llengua castellana del País Valencià, al límit amb el Camp de Túria; el terme és travessat d’W a E pel Túria.
El relleu és de transició entre el muntanyós, propi de la comarca, i la plana del Túria, riu que dins el terme ha sortit ja del sector encaixat serranenc Només alguns turons són ocupats per pins 500 ha i matollar 500 ha Els conreus ocupen el 80% del territori Predomina el secà, amb 4 500 ha vinya 1 900 ha, garrofers, oliveres, cereals i ametllers El regadiu, en expansió, es localitza a la vora del Túria i es dedica a tarongers, hortalisses i blat de moro Hi ha una important cooperativa vinícola i petites fàbriques tèxtils La ciutat 2 053 h agl 2006 152 m alt, que rebé aquest títol el 1927, és…