Resultats de la cerca
Es mostren 6893 resultats
Saimaa
El llac Saimaa des del pont de Toijansalmi
Finnish Tourist Board
Llac
Llac del SE de Finlàndia.
Amb una profunditat de 82 m, és d’origen tectònic i té les vores rocalloses, amb penya-segats, i cobertes de boscs És unit al llac Ladoga pel riu Vuoksi i al golf de Finlàndia pel canal Saimaa És cobert de glaç de desembre a maig Té els ports de Mikkeli, Lappeenranta i Savonlinna
Rumèlia
Geografia històrica
Nom creat pels otomans rūm) per designar els territoris (Tràcia i part de Macedònia) que conqueriren a l’imperi Bizantí al s. XIV.
El 1878 el congrés de Berlín en disgregà una part i la convertí en província autònoma amb el nom de Rumèlia Oriental, la qual més tard esdevingué un principat sota vassallatge turc i el 1885 part del regne búlgar El 1918 la Rumèlia Occidental es dividí entre Grècia i Iugoslàvia
Rovaniemi
Ciutat
Capital del lääni de Lapin, a Lapònia, Finlàndia, a l’esquerra del riu Kemi i tocant al cercle polar àrtic.
És nus de comunicacions i mercat de pells, enllaçat per ferrocarril amb Kemi, al golf de Bòtnia
Rize
Divisió administrativa
Il de Turquia, de la regió de Costa de la Mar Negra.
La capital és Rize 50 156 h 1985
Samsun
Divisió administrativa
Il de Turquia, a la regió de la Costa de la Mar Negra.
La capital és Samsun
Samsun
Ciutat
Capital de l’il de Samsun, Turquia, a la regió de la Costa de la Mar Negra.
Port exportador de tabac té fama el que duu el nom de la ciutat, és ben comunicat per ferrocarril i carretera amb l’interior del país
Sakarya
Riu
Riu de Turquia, a l’Anatòlia nord-occidental (790 km).
Neix a l’Emir Dagh 2 700 m i desemboca a la mar Negra
Sakarya
Divisió administrativa
Il de Turquia, a la regió de la Costa de la Mar Negra.
La capital és Adapazari
regió de Requena
Regió ponentina del País Valencià, de parla castellana, que comprèn la Canal de Navarrés, la Foia de Bunyol, la Plana d’Utiel i la Vall de Cofrents.
Coincideix aproximadament amb la conca mitjana del Xúquer i, a més, un sector de la conca del barranc de Xiva Històricament estigué dividida entre el Regne de València governacions deçà Xúquer i dellà Xúquer i el de Castella Plana d’Utiel Però la divisió provincial del 1833 l’englobà dins la província de València, on constituí els partits judicials d’Aiora, Énguera, Requena, Xiva, i part dels d’Alberic i Xelva, refosos el 1970 en els de Requena i Xàtiva els antics d’Énguera i Alberic Tota la regió pertany a l’arxidiòcesi de València Requena és discutida, com a mercat regional, per Utiel, dins…
El Reatillo
Caseria
Caseria del municipi de Setaigües (Foia de Bunyol), a l’extrem nord-oriental del terme, al límit amb els de Xera i Requena (Plana d’Utiel).