Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Didyma

Restes del temple d’Apol·lo a Didyma
© Corel / Fototeca.cat
Jaciment arqueològic
Lloc arqueològic, a l’actual ciutat de Didim (Anatòlia, Turquia).
Correspon a una antiga ciutat de l’Àsia Menor, a uns 15 km de Milet, coneguda pel santuari oracular d’Apollo El temple hellenístic d’Apollo de 118 m x 60 m es començà a construir al segle IV aC segons els planells dels arquitectes Dafnis de Milet i Panonio d’Éfeso, sobre uns temples anteriors dels segles VIII i VI aC dels quals hi han restes visibles al pati El temple comptava amb dos pòrtics hipóstils i 120 columnes jòniques de quasi 20 m d’alçada L’arquitrabe era decorat amb motius vegetals, lleons i caps de gòrgones S'hi accedeix a l’entrada per una escala de 14 graons A l’interior hi ha…
Edessa

Interior de la mesquita d’Edessa, Turquia
© Corel / Fototeca.cat
Ciutat antiga
Antiga ciutat de Síria que correspon a l’actual ciutat turca d’Urfa.
Colonitzada pels grecs, prengué el nom de l’Edessa macedònia sota Seleuc I A partir del 137 aC fou centre del principat independent d’Osroene Al segle II dC s’hi difongué el cristianisme tradicions apòcrifes donen en aquest aspecte un paper important al rei Abgar V d’Edessa i a Addai , i al segle IV havia esdevingut seu metropolitana Fou centre de l’anomenada escola d’Edessa o dels perses, en tant que successora de la de Nisibis d’estudis teològics i filosòfics, les principals figures de la qual foren Efrem, Narsai i Ibas, i que derivà vers el nestorianisme Zenó la clausurà el 489 tingué…
Afrodísia
Ciutat antiga
Ciutat de Frígia, al S del riu Meandre, a l’emplaçament de l’actual Geyre, Turquia.
Posseí un famós temple d’Afrodita, i al segle II dC fou centre d’una escola d’escultura El temple i la ciutat visqueren la seva fase d’esplendor a l’època romana, gràcies a la protecció de personatges com Sulla, Juli Cèsar o Marc Antoni, i a l’època imperial alguns dels seus ciutadans sobresortiren en l’àmbit cultural Zenòcrates, metge segle I dC Caritó, novellista segle II dC, i Alexandre, filòsof i professor a l’Acadèmia d’Atenes segle III dC A partir del segle IV, el cristianisme es feu fort a la ciutat, el temple es convertí en església segle V dC i la ciutat canvià el seu nom pel d’…
Sofene
Geografia històrica
Antiga regió de l’Àsia Menor, al S d’Armènia, entre el Tigris i l’Eufrates, el mont Taure i l’Antitaure.
Conquerida per Cir s VI aC, seguí la sort d'Armènia A la seva capital, Karkathiokerta l’actual Harput, Turquia, Zariadres fundà una dinastia que durà fins a la victòria de Luculle sobre Tigranes II 95 aC Fou disputada per capadocis, perses, romans i bizantins
Còlquida
Geografia històrica
Antiga regió de Caucàsia, compresa entre els contraforts meridionals del Caucas i la mar Negra i regada pel Fasis (actual Rioni, a Geòrgia).
Fou important per les seves riqueses fusta, lli, metalls preciosos i pel fet que la mitologia grega situés en aquesta regió l’episodi del velló d’or
Aydın
Ciutat
Capital de l’il d’Aydın, Turquia, a la regió de Màrmara i Costes de l’Egea.
És un centre agrícola oliveres, cotó, blat i miner lignit i magnesita Vora l’actual ciutat es troben les ruïnes de l’antiga ciutat hellenística de Tralles Aydın constituí un emirat seljúcida al final del s XIII Segons Ramon Muntaner, les forces de la “gavella de Tin” Aydın foren unes de les derrotades per Roger de Flor a la batalla d’Auley 1304 El 1403 passà als otomans i formà un sancak
llac de Van
Llac
Llac de l’Anatòlia Oriental, a l’actual Turquia, al centre de l’altiplà armeni, en una depressió tancada, a 1 720 m d’altitud.
És envoltat per una sèrie de volcans extingits, com el Süphan 4 434 m Té diversos immissaris, però cap emissari A la riba oriental hi ha la ciutat homònima
Armènia

Evolució territorial d’Armènia
© Fototeca.cat
Regió
País asiàtic que s’estén entre el Petit Caucas i Anatòlia i que comprèn l’actual estat d’Armènia i la part nord-est de Turquia, tancat al S per les serralades que voregen la conca inferior del llac Van, i al N per les serres Pòntiques que l’aïllen de les influències marítimes.
La geografia L’oest, l’ocupen les muntanyes que reuneixen l’altiplà d’Armènia amb Anatòlia És un país muntanyós, que culmina als 5 165 m en el mont Ararat, de constitució volcànica i on no són rars els terratrèmols, amb predomini de conques endorreiques, la més gran de les quals és la del llac Van La regió és drenada per l’Araxes i el curs alt de l’Eufrates i el Murai, que són aprofitats per a produir energia hidroelèctrica A causa de la seva altitud, el clima hi és continental, amb estius calorosos i secs i hiverns freds la pluviositat hi és escassa La història Llevat de cites esporàdiques…
Ipsos
Ciutat antiga
Antiga ciutat de la Frígia (prop de l’actual Afyon, Turquia) on l’any 301 aC tingué lloc la batalla entre els exèrcits de Seleuc i Lisímac contra els d’Antígon el Borni i Demetri Poliorcetes.
Anatòlia

Les principals regions d’Anatòlia a l’antiguitat clàssica
© Fototeca.cat
Divisió administrativa
Regió asiàtica de Turquia.
Anomenada també Àsia Menor , la península d’Anatòlia és constituïda per un nucli antic, la Plataforma Central amb 700 m d’altitud mitjana sobre el nivell del mar a l’W i 1400 a l’E, al voltant de la qual se situen les serralades de plegament alpí el Pont al N i el Taure i Anti-taure al S Les dues últimes són formades principalment per calcàries eocèniques i cretàcies i constitueixen una sèrie de cadenes escalonades que, en l’Anti-taure en particular, formen una banda de 90 km d’amplària amb elevades plataformes i depressions, les quals a Lícia i al S de Frígia, on es troben dos sistemes de…