Resultats de la cerca

La capital és Yozgat 43 429 h 1980

És un mercat agrícola Té estació terminal de ferrocarril i port Correspon a la ciutat grega de Cízic

És mercat local de productes agrícoles i ramaders Té tradicional fabricació de flassades de pèl de cabra, molt conegudes a Turquia

Mercat agrícola blat, patates i centre de conreu i comerç de l’opi Nus ferroviari comunicat amb tots els grans nuclis del país

És situada al NW de l’Ararat, a la vora de Kars Çayi, afluent de l’Ayas És un mercat ramader, hi ha indústria làctica i de catifes i tapissos

Situada a la desembocadura del Melet Irmagi, és l’emplaçament de l’antiga Cotyora, fundada per colons grecs al segle V aC Actualment és un centre i mercat exportador d’avellanes

És situada al peu de l’antic volcà d’Erciyas És un mercat agrícola i un nucli de recent industrialització indústria tèxtil, aeronàutica i d’automòbils Hi ha activitat artesana d’orfebreria i de tapissos Correspon a l’antiga Cesarea de Capadòcia

Situada al peu de l’Ulu Daǧ, és un mercat agrícola, un nucli industrial indústria artesana de catifes, un centre turístic i un entroncament de carreteres La ciutat conserva interessants mesquites del període otomà, entre les quals sobresurt la famosa Mesquita Verda 1420 Identificada com la Prusa dels temps clàssics, als ss II i I aC fou la capital de Bitínia Al s XIV fou conquerida pels turcs otomans i esdevingué la capital d’un soldanat

És un nus de comunicacions, té mercat agrícola i és un centre d’elaboració de panses A l’antiguitat Magnèsia del Sípil , formà part del regne de Lídia Sotmesa pels perses segle VI aC i pels selèucides segle III aC, passà als romans pel testament d’Àtal III 133 aC A l’època cristiana fou seu d’un bisbat, i es mantigué pròspera durant l’edat mitjana Ocupada pels turcmans i, més tard, pels otomans, aquests en feren la residència favorita i l’embelliren amb notables edificis i mesquites

Mercat agrícola Fundada per fenicis o argius ~segle XII aC, fou sotmesa per Salmanassar segle IX aC, per Sennàquerib 698 aC i pels perses Conquerida per Alexandre el Gran 333 aC, passà als selèucides, que li donaren el nom d' Antioquia del Kydnos segle III aC Sotmesa per Pompeu, fou capital de la Cilícia romana Les seves escoles de filosofia i retòrica, durant l’Imperi, rivalitzaven amb les d’Alexandria i d’Atenes Bizantina fins al segle VII, fou conquerida pels àrabs 780, que en feren seu d’un emirat Nicèfor II Focas la reconquerí 965 i fou donada en feu a l’armeni Mleh 1173,…