Resultats de la cerca

La capital és Skyros Bestiar, pesca i turisme

Indústria tèxtil Mercat de bestiar A l’edat mitjana fou un castell important en les lluites entre güelfs i gibellins

Situada al NE de la ciutat de Cosenza, als marges de la Sila Greca, prop del Mucone, afluent del Crati, en una àrea de desenvolupament hidroelèctric Produeix i exporta vi, oli i bestiar Conserva el palau dels prínceps de Bisignano, del s XVII

És situada a la comarca de la Ciociaria, a tocar del riu Cosa, afluent del Sacco, dalt d’un turó, des d’on domina la plana del Sacco La ciutat té aspecte modern, amb carrers rectes i amples Dels habitants del terme només la meitat viuen al nucli urbà la resta és dispersa per l’àrea agrícola, intensament conreada, dels voltants Centre agrícola vinya, oliveres, cereals i mercat de bestiar

Repartida administrativament entre els nomoí de Tessalònica i de Calcídica És una regió muntanyosa, projectada cap al sud per tres penínsules menors allargades, antigues illes actualment unides al continent Cassandria, Sithònia i Athos Regió agrícola blat, cotó i oliveres, d’altres recursos són la ramaderia bestiar de llana i cabrum i l’explotació de mines de magnesita Com a centres urbans s’hi destaquen Tessalònica, Stavrós i Polýgyros Al segle VIII aC fou colonitzada per Calcis d’Eubea, que li donà el nom Les colònies principals foren Potidea i Olintis, que formaren part de la…

És constituït per una ciutadella ovalada, voltada de cinc muralles baixes, que encerclen un mégaron primitiu i llocs reservats al bestiar Hi han estat trobades restes de ceràmica i diversos ídols de tipus ciclàdic La cultura de Dimini succeí la cultura de Sesklo i sembla relacionada, sobretot a través de la ceràmica, amb la cultura balcànica de Starcevo-Körös, probablement la més antiga de les danubianes El 1975 M Kourmouziadis descobrí tot un barri de cases, de planta ortogonal, que data de principi del quart millenni aC, i pogué constatar l’existència de fases d’ocupació pre-Dimini Al NW…

La capital és Rieti Els relleus montuosos, per l’erosió dels agents atmosfèrics sobre els terrenys calcaris, presenten formes aspres, en les quals són freqüents els fenòmens càrstics Té conreus de cereals, oliveres, vinyes i farratge per a la cria del bestiar Habitada antigament pels sabins sabí, el 290 aC fou sotmesa per Roma i seguí la sort de l’Imperi August la incorporà a la IV regió d’Itàlia i, posteriorment, sota Constantí passà a formar part de la Tuscia Dividida entre els ducats de Spoleto i de Roma, al llarg del s VIII tingué una gran prosperitat fins que fou devastada…

La capital és Trento Comprèn la regió alpina de la conca de l’Adige, la de l’Eisack i part de les del Brenta i Chiese Administrativament, comprèn la província de Trento, que coincideix amb el Trentino de parla italiana, i la província de Bozen, que coincideix amb el Tirol del Sud de parla alemanya La zona més muntanyosa constitueix la part més àmplia i massissa dels Alps italians, i és formada per un conjunt de grups cristallins, tots ells superiors als 3000 m, entre els quals es distingeixen l’Ortler 3899 m, els Alps de Vinschgau, els de Zillertal i de Pustertal i també part de l’Adamello La…

El país interior, que forma part dels Apenins Centrals, és un formidable muntanyam calcari, afaiçonat pels fenòmens càrstics, i migpartit per fosses tectòniques i depressions sinclinals vall de l’Aterno, conca de Sulmona dominades a l’E pel Gran Sasso d’Itàlia 2914 m i la Maiella i, a l’W, pel mont Velino 2487 m La conca del Fucino , abans endorreica, desguassa per un emissari subterrani cap a la Tirrena Aquestes depressions són claps agrícoles de poblament excepcionalment disseminat a l’entorn de ciutats L’Aquila 69 233 h 1996, la capital regional Sulmana, encreuament de camins…

Juntament amb l’illa de Skyros forma el nomós d’Eubea 4167 km 2 188410 h 1981 La capital és Calcis S'estén de forma allargada entre Tessàlia, al NW, de la qual és separada pel canal Oreon, i les illes Cíclades, al SE, i és parallela a la costa d’Àtica i Beòcia És molt muntanyosa, i és formada principalment per gresos, argiles i calcàries, del Cretaci al nord i al centre i permians al sud El relleu, amb abundància de formes càrstiques, s’alinea en direcció NW, torç cap a l’oest-est al sud i culmina al mont Dirfys, de 1747 m, al centre de l’illa Les planes litorals no són gaire desenvolupades…