Resultats de la cerca
Es mostren 68 resultats
la Granota
Hostal
Hostal i veïnat del municipi de Sils (Selva), a la carretera de Barcelona a Girona.
l’Hostalnou
Veïnat
Veïnat de poblament disseminat del municipi de Riudellots de la Selva (Selva), prop la carretera de Barcelona a Girona.
Rep el nom d’un hostal, prop del qual hi ha una capella dedicada a la Mare de Déu del Remei gòtica
l’Estació de Riudellots
Veïnat
Veïnat del terme de Riudellots de la Selva, situat al NE del cap municipal, a redòs de l’estació ferroviària de la línia Barcelona-Girona..
Borgo San Dalmazzo
Ciutat
Ciutat de la província de Cuneo, al Piemont, Itàlia.
El 1162 hi morí Ramon Berenguer IV de Barcelona, quan anava cap a Torí a entrevistar-se amb Frederic I Barba-roja
l’Empalme
Caseria
Caseria del municipi de Maçanet de la Selva, al límit amb el de Maçanes.
Format al voltant de l’estació de ferrocaril dita actualment de Maçant-Maçanes pupularment, l’Empalme , entroncament ferroviari de les línies de Barcelona-Portbou per Granollers i per Mataró, que forma el límit septentrional del “vuit català”
Mare de Déu d’Argimon
Vista del santuari de la Mare de Déu d'Argimon
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Santuari
Santuari de
la parròquia de l’Esparra, dins el terme municipal de Riudarenes (Selva).
La imatge és d’alabastre del final del segle XV o el començament del XVI L’església era la capella de l’antic castell d’Argimon , cedit pel comte Ramon Berenguer de Barcelona a Guerau Ponç, vescomte de Cabrera, el 1106
Llofriu
Poble
Poble del municipi de Palafrugell (Baix Empordà), al sector NW del terme, al peu de les Gavarres.
L’església parroquial Sant Fructuós havia depès de la de Palafrugell Tenia estació del ferrocarril de via estreta del Baix Empordà Com Palafrugell, fou de la senyoria de la canonja de Santa Anna de Barcelona Dins el terme hi ha el mas Pla, que fou residència de l’escriptor Josep Pla
pantà del Pasteral
Vista de la resclosa del pantà del Pasteral
© CIC-Moià
Embassament
Pantà del Ter que aprofita un congost entre els termes de la Cellera de Ter i Amer, poc abans de la confluència amb la riera d’Amer, a la comarca de la Selva.
Té una resclosa de 154 m de llarg per 26 m d’alt, que fou construïda durant el primer quart del segle XX, juntament amb la central hidroelèctrica A partir dels primers anys de la dècada de 1970, hom desvia cap a Barcelona una part de la seva aigua, que contribueix a l’abastament de la gran ciutat
comtat d’Empúries
Comtat d’Empúries
© Fototeca.cat
Geografia històrica
Territori centrat originàriament en l’antiga ciutat d’Empúries, regit per un comte; comprenia la franja litoral des de la serra de l’Albera fins més al sud del Ter, i era limitat pels comtats de Rosselló, Besalú i Girona.
El sector septentrional corresponia a l’antic pagus de Peralada Consta per primera vegada el 813, regit per un comte de nom Ermenguer, probablement autòcton, però al cap de poc, al temps de la intromissió franca, passà a formar part dels territoris governats per Berenguer de Tolosa, des del 832 A la seva mort 835, el territori de Rosselló-Empúries passà al comte Sunyer I, possible fill de Belló de Carcassona Vers el 848 el rei Carles II el Calb confià aquests comtats inclosos en un gran lot de comtats marítims, com els de Barcelona, Narbona i altres satèllits fins al Roine a Aleran i Odalric…
Sant Sebastià
Interior del santuari de Sant Sebastià
Pitu Garcia Batlle (Arxiu d'imatges del Museu del Suro de Palafrugell)
Santuari
Santuari del municipi de Palafrugell (Baix Empordà), situat a la costa, dalt el promontori que forma el cap de Sant Sebastià, que tanca per l’E la cala de Llafranc.
Modernament hi ha estat bastit el far de Sant Sebastià Adossada al santuari hi havia una antiga torre de senyals i de defensa, dita torre de Guàrdia Foren bastits, torre i església, a mitjan segle XV pel prior de Santa Anna de Barcelona l’edifici del santuari fou renovat el 1770 Prop seu hi ha una hostatgeria i un jaciment ibèric segles VI a I aC recentment consolidat i senyalitzat L’antic altar barroc fou destruït el 1936 S'hi celebren diversos aplecs