Resultats de la cerca
Es mostren 4155 resultats
Bellpui
Llogaret
Llogaret del municipi de les Valls d’Aguilar (Alt Urgell), situat a 800 m d’altitud, a l’esquerra del riu de la Guàrdia, a l’antiga vall d’Aguilar, dit antigament Bellpuig de Noves.
Pertanyia al vescomtat de Castellbò, on formava part del quarter de Castellbò Conserva part de l’església romànica de Santa Llogaia de Bellpui
Bell-lloc
Santuari
Casa i santuari (la Mare de Déu de la Salut
) del municipi de la Seu d’Urgell (Alt Urgell), que forma un enclavament dins el municipi d’Alàs i Cerc, a la zona de contacte entre la plana regada de la Seu i els contraforts del Cadí, a l’esquerra del Segre.
Fins al s XVIII fou residència d’estiu dels jesuïtes de la Seu d’Urgell
Bellestar
Bellestar
Poble
Poble del municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), situat a 793 m d’altitud, a la dreta de la riera de la Mare de Déu de la Trobada, en el camí d’Aravell a la Seu d’Urgell.
L’església parroquial és dedicada a sant Pere Formava part del vescomtat de Castellbò, dins el quarter de Castellciutat Aigua amunt hi ha el despoblat de Campmajor i la capella de Sant Marc
Begues
![](/sites/default/files/media/FOTO/A099453.jpg)
Ajuntament de Begues
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat, en una plataforma calcària entre els contraforts nord-occidentals del massís de Garraf: serra de la Guàrdia al sud-est, serra de les Conques i turó de Montau al nord-oest.
Situació i presentació La riera de Begues divideix el terme en dues parts ben diferenciades des del punt de vista geològic i de vegetació La part meridional integrada dins el parc de Garraf és de terreny format bàsicament per pedra calcària en contínua dissolució modelat càrstic, per la qual cosa s’han format un gran nombre d’avencs, com el de la Ferla de 176 m de fondària o el del Bruc 118 m, i dolines com les del Campgràs Els avencs i les dolines es localitzen sobretot prop de les elevacions de la Morella 595 m i el Rascler 572 m, vora el termenal sud-oriental amb els municipis de Sitges i…
la Beguda Alta
Poble
Poble del municipi de Masquefa (Anoia) situat a 282 m d’altitud, al llarg de la carretera de Martorell a Capellades, al límit dels municipis de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès) i Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat).
Hi ha l’estació del ferrocarril de via estreta de Martorell a Igualada L’església està dedicada a la Immaculada Concepció Destaca la masia de Can Bac Fins el 28 d’agost de 2018 el poble era dividit en tres municipis de tres comarques diferents Masquefa Anoia, Sant Esteve Sesrovires Baix Llobregat i Sant Llorenç d'Hortons Alt Penedès Una mancomunitat dels tres municipis gestionava conjuntament els serveis de la Beguda Alta
Battipaglia
Ciutat
Ciutat de la província de Salern, a la Campània, Itàlia.
Centre agrícola
la Bastida d’Hortons
![](/sites/default/files/media/FOTO/A077416.jpg)
Vista de la torre del castell de la Bastida d’Hortons
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Alàs i Cerc (Alt Urgell), situat a 950 m d’altitud, a l’esquerra del barranc de Pedralapenya i a l’esquerra del Segre, al peu de la serra de Cadí.
S'hi dreça l’església parroquial de Santa Coloma, rectangular, amb un campanar de torre quadrat, de la qual depèn la de Ges Al fossar de la Bastida, als afores del poble, hi ha l’església vella de Santa Coloma, trapezoidal, coberta amb encavallades de fusta Hom fa festa major el dissabte després de Pasqua, i el diumenge se celebra l’aplec de Sagàs L’antic castell, del qual es conserven restes, era el centre d’una antiga batllia del vescomtat de Castellbò, dins el quarter de Castellciutat El lloc d' Ortone és documentat en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell
la Bastida
Llogaret
Llogaret del terme municipal de Ribera d’Urgellet (Alt Urgell), a 1 km de Tost, al nord, al municipi del qual pertangué fins el 1968.
Bassella
Bassella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Urgell.
Situació i presentació És el més meridional de la comarca, tascó entre la Noguera i el Solsonès Així, limita amb els termes de Vilanova de l’Aguda S, Tiurana i la Baronia de Rialb W de la comarca de la Noguera, amb els de Pinell de Solsonès i Castellar de la Ribera E i Odèn N del Solsonès i, finalment, també al N, amb els de Peramola i Oliana de l’Alt Urgell El terme s’estén a banda i banda del Segre sector del pantà de Rialb, des de la serra d’Oliana al NE fins a la del Pubill a migdia La major extensió de territori és a l’esquerra del riu, on ocupa tota la conca inferior de la Ribera Salada…
Bassano del Grappa
Ciutat
Ciutat de la província de Vicenza, al Vèneto, Itàlia.
Situada al peu del Monte Grappa, a la vora del riu Brenta, des del final del s XVIII s’hi obté la grappa , una mena d’aiguardent És un centre comercial, amb indústria tèxtil i del metall