Resultats de la cerca
Es mostren 10149 resultats
la Bastida
Llogaret
Llogaret del terme municipal de Ribera d’Urgellet (Alt Urgell), a 1 km de Tost, al nord, al municipi del qual pertangué fins el 1968.
Bassella
Bassella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Urgell.
Situació i presentació És el més meridional de la comarca, tascó entre la Noguera i el Solsonès Així, limita amb els termes de Vilanova de l’Aguda S, Tiurana i la Baronia de Rialb W de la comarca de la Noguera, amb els de Pinell de Solsonès i Castellar de la Ribera E i Odèn N del Solsonès i, finalment, també al N, amb els de Peramola i Oliana de l’Alt Urgell El terme s’estén a banda i banda del Segre sector del pantà de Rialb, des de la serra d’Oliana al NE fins a la del Pubill a migdia La major extensió de territori és a l’esquerra del riu, on ocupa tota la conca inferior de la Ribera Salada…
Bassano del Grappa
Ciutat
Ciutat de la província de Vicenza, al Vèneto, Itàlia.
Situada al peu del Monte Grappa, a la vora del riu Brenta, des del final del s XVIII s’hi obté la grappa , una mena d’aiguardent És un centre comercial, amb indústria tèxtil i del metall
Basilicata
Divisió administrativa
La capital és Potenza S'estén de nord a sud des del riu Ofanto fins a Calàbria, i entre el golf de Tàrent i el golf de Policastro és constituïda per blocs calcaris, plecs de conglomerats durs, conques excavades al flysch i margues del Triàsic i del Pliocè, molt perjudicades pels terratrèmols La part occidental és travessada per l’Apení Lucà mont Sirino, 2 005 m, que s’escalona cap al golf de Tàrent L’àrea de turons oriental, d’uns 600 m, és constituïda per materials sedimentaris sense bosc i amb forta erosió cap al nord s’eleva el mont Vulture 1 330 m, antic volcà amb llacs de cràter Els rius…
Aguilar de Bassella
Antic poble
Antic poble del municipi de Bassella (Alt Urgell), negat des del 1999 pel pantà de Rialb
.
Era aturonat a 579 m, al lloc d’una antiga fortificació, a la dreta del Segre i al peu de la serra de Sant Marc El 1996 tenia 38 h Hi havia la parròquia de Sant Sadurní
Agro Pontino
Regió
Territori del Laci, a la província de Latina, Itàlia, entre els monts Lepini i Ausoni i la mar Tirrena (800 km 2
).
Antiga bufera originada per un aixecament de la costa en el quaternari, separada de la mar per unes dunes, es convertí en un aiguamoll A partir de l’any 1928, hom féu la bonificació de la zona, actualment convertida en una plana fèrtil, amb conreus de cereals, plantes industrials, farratge i horta Hi foren establertes les noves poblacions d’Aprilia, Pomegia, Pontinia, Sabaudia i Latina, capital de província
Agrigent
Divisió administrativa
Província de l’illa de Sicília, Itàlia.
La capital és Agrigent
Agrigent
![](/sites/default/files/media/FOTO3/Agrigent_temple_Concordia1.jpg)
Temple de la Concòrdia, a Agrigent
cattan2011 (CC BY 2.0)
Ciutat
Capital de la província d’Agrigent, a l’illa de Sicília, Itàlia.
Centre comercial i industrial ciment, mobles, fàrmacs al qual Porto Empedocle fa d’accés al mar Entroncament ferroviari Conserva importants temples grecs, entre els quals destaquen els temples dòrics de Zeus i d’Hèracles, de la Concòrdia i dels Dioscurs Agrigent fou fundada durant la primera etapa de la colonització grega a l’Occident, el 580 aC La proximitat cartaginesa fou sempre un problema per a Agrigent El tirà Teró intentà d’unificar l’illa sota el domini d’Agrigent, però els altres prínceps de la ciutat s’alçaren amb l’ajuda de Cartago 480 aC Sota la direcció del filòsof Empèdocles,…
Afragola
Ciutat
Ciutat de la província de Nàpols, a la Campània, Itàlia.
Suburbi del NE de Nàpols, és un centre i mercat agrícola, principalment de cereals, fruites i cànem Té indústria derivada del cànem i farineres
Adria
Ciutat
Ciutat de la província de Rovigo, al Vèneto, Itàlia.
Antic port cegat pels alluvions del Po i de l’Adige, que donà nom a la mar Adriàtica Destilleries i foneries