Resultats de la cerca

L’església És una construcció del final del segle XI que, malgrat les modificacions posteriors, sobretot d’època gòtica, ha conservat la seva estructura Consta de planta de creu llatina, formada per l’encreuament de la nau principal amb un transsepte, i un absis quadrangular a l’est Al mur nord de la nau principal es van obrir dues capelles gòtiques emmarcades amb arcs apuntats, i al mur sud, una capella abarrocada Els dos braços del transsepte havien estat capçats per dos absis semicirculars que van ser substituïts posteriorment per dos edificis quadrangulars una capella gòtica al braç nord…

Indústries tèxtils i destilleries Fou plaça forta de la República de Venècia

S'estén entre el Turano afluent del Velino i el Tíber i és formada per materials sorrencs i margosos Assoleix la màxima altitud al Pizzuto 1 282 m

La capital és Rieti Els relleus montuosos, per l’erosió dels agents atmosfèrics sobre els terrenys calcaris, presenten formes aspres, en les quals són freqüents els fenòmens càrstics Té conreus de cereals, oliveres, vinyes i farratge per a la cria del bestiar Habitada antigament pels sabins sabí, el 290 aC fou sotmesa per Roma i seguí la sort de l’Imperi August la incorporà a la IV regió d’Itàlia i, posteriorment, sota Constantí passà a formar part de la Tuscia Dividida entre els ducats de Spoleto i de Roma, al llarg del s VIII tingué una gran prosperitat fins que fou devastada pels sarraïns…

Fou fundada en ocasió de les obres de sanejament de la regió pontina 1933-34 És centre residencial i d’estiueig

Situació i presentació El municipi limita a septentrió amb el terme de Castellar del Vallès, amb el qual fan de límit, parcialment, el torrent de Ribatallada i el Ripoll, eix hidrogràfic principal que travessa el terme de NW a SE També confronta a ponent amb el municipi de Terrassa, al SW amb el de Sant Quirze del Vallès i, en la part oriental, de N a S, amb els de Sentmenat, Polinyà i Santa Perpètua de Mogoda A migdia termeneja amb Barberà, Badia i Cerdanyola Sabadell comparteix amb Terrassa la capitalitat de la comarca del Vallès Occidental Hi ha dos tipus d’espais ben definits els…

Estació de ferrocarril a Molfetta distant 9 km, a la línia Foggia-Lecce Bisbat catòlic, probablement des del s VIII o IX Catedral del començament del s XIII A l’època grega fou punt d’importació de ceràmica coríntia i àtica

És dividida entre Rufea Sobirana on es troba el santuari de Butsènit i Rufea Jussana a les terrasses més baixes Era un antic terme que després de la conquesta cristiana pertangué a Gombau de Ribelles a la fi del s XII s’havia format ja, al cim d’un turó a l’indret de l’actual torre d’en Roig, un nucli amb carta de poblament del 1199, que passà el 1208 al monestir de Poblet Al s XIV era poble de contribució de Lleida, que es despoblà a conseqüència de la guerra dels Segadors

Situació i presentació El terme municipal de Rubió, de 38,5 km 2 , limita amb els termes bagencs de Castellfollit del Boix NE i Aguilar de Segarra N i amb els de l’Anoia dels Prats de Rei NW, Copons W, Jorba S i Òdena S i E És situat al sector NE de la comarca, al límit amb el Bages La serra de Rubió forma, en direcció NE-SW, l’eix del territori i separava antigament les sotsvegueries d’Igualada i dels Prats de Rei alhora és la divisòria d’aigües entre les quals vessen a l’Anoia a través de la riera de Rubió i les que vessen al Cardener a través de la riera de Maçana afluent a la de Rajadell…