Resultats de la cerca

Existia el 968, i la vila de Rupit en depengué religiosament fins el 1878, que esdevingué filial de Rupit L’església té una nau amb tres absis de disposició trevolada i els secundaris formen com un creuer i un cimbori amb llanternó modern L’absis major havia estat mutilat per a fer un presbiteri més ample El conjunt és de la fi del segle XI o principi del XII, però la porta de migdia és més tardana Dos arcs torals restaurats responen segurament a un reforçament, a causa dels terratrèmols del del 1427 Vers el 1770 s’abarrocà l’interior i es bastí el petit campanar, però totes les mutilacions…

Prengué el nom d’una antiga villa rural coneguda des del 1029 És anomenada popularment Sant Jaume dels Bastons , pel mas dels Bastons que té prop seu El 1860 tenia 18 famílies fou erigida en parròquia independent el 1878 L’església romànica és obra de principi del s XII, amb l’absis renovat al principi del segle actual

Es trobava dins la demarcació de Talarn, separat de Tremp pel barranc de la riera de Tremp o de les Adoberies, que salvava un pont de pedra reedificat pels frares El convent s’edificà el 1590 sobre una antiga església de Sant Jaume, que és la que donà nom a la casa Fou erigit en collegi de l’orde amb el nom de Schola Christi i s’hi ensenyava gramàtica llatina, filosofia, teologia i moral hom li concedí les mateixes gràcies i privilegis que a les antigues universitats de Lleida i de Perpinyà Era dotat de moltes rendes pel voltant i amb els béns del priorat de Manlleu Fou reedificat a mitjan s…

És de tradició llombarda, amb culte, sencera i sense afegitons

Situació i presentació És el municipi més petit de la comarca i un dels més petits de Catalunya, al bell mig de la Plana, completament envoltat per les terres de les Masies de Voltregà Tot el seu àmbit municipal és pràcticament ple d’habitatges i edificacions, que tenen continuïtat urbanística, fins i tot, dintre del municipi de les Masies de Voltregà El tipus de relleu del municipi és el característic de la Plana, encara que es troba prop de les serralades orientals del Lluçanès És un petit territori que envolta el turonet on s’aixeca l’església, en la qual s’originà el nucli primitiu del…

És formada per un conjunt de plecs anticlinals, prims i fallats, inclinats a migjorn i que formen part de les Serres Interiors, formades per calcàries juràssiques i cretàcies, carstificades per indrets culminen a 1839 i 1890 m alt Al N s’hi afegeix un fragment de la zona de les Nogueres, adossada als Pirineus axials i separada de les Serres Interiors per la vall de Llevata, argilosa Al S les margues eocèniques inicien la conca de Dalt de la Pobla de Segur La serra de Sant Gervàs s’estén de l’estret d’Escales, fendit per la Noguera Ribagorçana, al congost d’Erinyà, obert pel Flamisell…

És esmentada el 977 L’església és un edifici romànic del s XI, adossat a una masoveria

Es formà en un domini o alou pertanyent al monestir de Ripoll des d’abans del 938 L’antic domini del Pi s’estenia de l’Alou a Casa-ramona de Sora i tenia una organització civil que es desféu al s XVI bo i repartint-se entre Sant Agustí de Lluçanès i el terme de Sora o Duocastella L’església, refeta al s XVIII, perdé els seus atributs parroquials el 1878 Té culte i és unida a Sant Agustí

Existia ja el 948, i amb els masos veïns formà una quadra, fusionada amb Gurb el 1840 L’església és preromànica, amb l’afegitó d’una capçalera i un absis al començament del s XI Fou restaurada el 1868 No té culte d’ençà del 1936

El seu nom, estrafet modernament, va lligat a una llegenda del pas de sant Francesc pel país, contada per Verdaguer Es deia abans Sant Francesc Salmunia per haver-se edificat prop del mas Almunia és coneguda des del 1244 S'ha reedificat diverses vegades, la darrera el 1946