Resultats de la cerca

Centre comercial i d’una regió agrícola Indústria tèxtil i química

Pintoresca població que, establerta entorn d’una petita cala, és molt concorreguda pels estiuejants estació balneària Hi és típic el treball de les puntes al coixí

Port principal de l’illa a la costa septentrional, és centre pesquer i siderúrgic, amb alts forns El 1814 esdevingué capital del petit estat assignat a Napoleó I

Centre d’estiueig Té refineries de sofre i el seu port és actiu en l’exportació de sofre i guix

Producció d’àcid clorhídric Facultat d’agricultura de la Universitat de Nàpols D’origen medieval, feu dels Caraffa s XV, esdevingué port militar dels Borbó Conserva un palau reial 1738

Voltada de muralla i de planta semicircular, la ciutat conserva restes de l’antic castell i una catedral del s XII, reestructurada al XVIII Al s VI s’hi establí una colònia de gots, i esdevingué seu episcopal el 970

Segon centre provincial després de la capital, situat al Tavoliere septentrional, que s’ha desenvolupat com a centre especialitzat del conreu de la vinya i d’una important indústria vinícola

Entre els edificis notables cal destacar la catedral vella s XI

Centre agrícola i comercial, té algunes indústries pastes, destilleria, ceràmica Sorgí entorn del monestir camaldulenc del Santo Sepolcro 1012, del qual depengué fins al s XIII Seu episcopal sufragània de Florència 1515 Conserva la catedral antiga església abacial, 1012-45, restaurada diverses vegades Ciutat natal de Piero della Francesca, hom en conserva notables pintures a la pinacoteca de l’antic palau comunal

Una mica separada de la mar hi ha la ciutat vella, La Pigna, amb típics carrerons porticats La població moderna, emplaçada al centre d’una badia, viu del comerç de les flors i del turisme, per a la qual cosa disposa d’excellents installacions És conegut el casino municipal, on anualment és celebrat el festival italià de la cançó Per l’abril del 1920 hi tingué lloc la conferència de Sanremo , sota la presidència del cap del govern italià, Nitti, amb assistència de delegats dels països vencedors, en la qual fou dictat l’esquema del tractat de Sèvres