Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Settimo Torinese
Ciutat
Ciutat de la província de Torí, al Piemont, Itàlia, forma part de l’aglomeració de Torí, a l’esquerra del Po.
Ha experimentat un gran creixement gràcies a la industrialització fàbrica dels pneumàtics Pirelli
Pontedera
Ciutat
Ciutat de la província de Pisa, a la Toscana, Itàlia, situada a la confluència de l’Era amb l’Arno.
Centre industrial fàbrica de les motocicletes Vespa i d’accessoris d’aviació, agrícola i comercial
Civitanova Marche
Ciutat
Ciutat de la província de Macerata, a les Marques, Itàlia, situada prop de la desembocadura del Chienti, a la mar Adriàtica.
Principalment lloc turístic, disposa també d’alguna indústria, com una foneria i una fàbrica de celluloide És coneguda també amb el nom de Porto Civitanova
Potenza
Ciutat
Capital de la província homònima i de la Basilicata, Itàlia.
És nus de comunicacions i centre industrial, comercial i cultural, amb escoles superiors Bisbat catòlic Fou gairebé totalment enderrocada per un terratrèmol el 1857 La catedral data del 1799, amb fàbrica del s XII
Casale Monferrato
Ciutat
Ciutat de la província d’Alessandria, al Piemont, Itàlia, situada a la vora del Po.
Fabrica ciment i pedra artificial Té indústria de maquinària per a l’agricultura i les explotacions ramaderes, i aparellatge elèctric També té indústria química Conserva la catedral del s XII, el castell del s XVII i palaus del s XVIII
Biella
Ciutat
Capital de la província homònima, al Piemont, Itàlia, vora el riu Cervo.
És el principal centre italià de la indústria tèxtil de llana, i també fabrica maquinària i teixits de cotó Coneguda amb el nom de Bugella, les primeres notícies daten de l’any 826, quan era feu del comte Bosonidi de Provença Des del s X fins al 1377 la ciutat restà pràcticament sota el domini dels bisbes de Vercelli, i el 1379 passà als comtes de Savoia Al s XVI fou ocupada per francesos i espanyols, i per la pau de Cateau-Cambrésis retornà a Savoia El 1622 Biella fou elevada a la categoria de capital de província
Murano
© Corel - Richard Dupont
Ciutat
Antic municipi del Vèneto, Itàlia, incorporat, des del 1923, a la ciutat de Venècia.
És establert al damunt de cinc illes separades per un gran canal i rius menors Hi ha la basílica bizantina de Santa Maria segles VII-XII, amb rics mosaics Té una indústria molt important de vidres des del segle XIII, moment en què els forns de vidre situats a Venècia foren traslladats a Murano per evitar perills a la ciutat El cristall obtingut en aquests forns té la qualitat d’ésser molt lleuger i, a causa de la necessitat d’ésser polit lentament, es presta a ésser treballat al pinzell Al segle XIII existí ja un comerç important d’aquest cristall amb el Pròxim Orient i amb tot Europa Des del…
l’Aldea
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Ebre, situat a l’esquerra de l’Ebre, al començament de la zona del delta.
Situació i presentació El municipi de l’Aldea fou creat el 21 d’abril de 1983 per la segregació del terme de l’antiga pedania de l’Aldea, fins aleshores integrada en el gran municipi de Tortosa El terme, al sector de contacte entre el delta i les terres de secà o garriga de l’esquerra de l’Ebre, i allargat de N a S és gairebé el doble de llarg que d’ample, limita al NW amb el terme de Tortosa la pedania de Campredó, al NE amb el municipi de Camarles, al SE amb el municipi de Deltebre antiga pedania de Jesús i Maria i al SW, tot seguint el curs de l’Ebre, amb Amposta El territori és planer,…
Xerta
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Ebre.
Situació i presentació El terme municipal de Xerta, de 33,36 km 2 d’extensió, és situat a la dreta de l’Ebre, aigua amunt de Tortosa El riu, per l’ampli meandre que dibuixa entre els pobles de Xerta i Tivenys, fa de línia divisòria a llevant amb els municipis de Benifallet i Tivenys Una part del terme és plana, la de la vall de l’Ebre, mentre que el sector ponentí és accidentat pels darrers contraforts orientals del massís dels Ports de Tortosa així, de tramuntana a migdia, el coll del Muso, al límit amb Paüls, i els colls d’en Garcia i el tossal de la Cova del Bou 552 m en la divisòria amb…
Roquetes
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Ebre.
Situació i presentació El terme municipal de Roquetes, de 136,93 km 2 d’extensió, s’estén pel sector sud-occidental de la comarca, en contacte amb la del Montsià, a la dreta de l’Ebre però sense arribar a la vora del riu Formava part, fins a mitjan segle XIX, de l’extens terme de Tortosa, que l’envolta pel NW, el N llevat un petit sector amb Alfara, el NE i l’E L’ampli territori s’allarga de ponent a llevant en una franja, perpendicular a l’Ebre, que baixa des de les grans alçades de la serralada dels Ports de Tortosa o de Beseit, passa per les planes solcades per barrancs i arriba a la vall…