Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Sangüesa
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Navarra, a la conca del Sangüesa i vora el riu Aragó.
Centre comarcal, amb indústries alimentàries i de material de construcció Fortalesa de Navarra a la frontera d’Aragó, passà a aquest regne al temps de Ramir I d’Aragó 1054 És remarcable l’església romànica de Santa María la Real el 1132 fou donada als hospitalers, de tres naus, amb una portalada ornada amb escultures, de la fi del s XII, obra del mestre Llogari i del mestre de Sant Joan de la Penya La torre, octogonal, és gòtica Hi ha també notables edificis d’altres èpoques
Spinea
Ciutat
Ciutat de la província de Venècia, al Vèneto, Itàlia, situada a la plana entre el Naviglio di Brenta i el Dese.
Ciutat dormitori de Marghera i Mestre, barris industrials de Venècia
llengua d’Espanya
Història
Nom de l’antiga circumscripció territorial de l’orde militar hospitalari de Sant Joan que comprenia la península Ibèrica.
El 1462 el gran mestre Pere Ramon Sacosta l’escindí en dues Aragó i Castella-Portugal
Ágreda
Patronato de Turismo de Soria
Municipi
Municipi de la província de Sòria, Castella i Lleó, situada al peu del Moncayo, vora el límit amb Aragó, i drenat pel riu Queiles.
Església gòtica de sant Miquel, on es troba el retaule pintat pel mestre d’Ágreda Hi foren signats els tractats d' Ágreda
monestir d’El Escorial
jmiguel rodriguez (CC BY-NC 2.0)
Monestir
Monestir del municipi de San Lorenzo de El Escorial, a la comunitat autònoma de Madrid.
L’edifici Fet construir per Felip II de Castella , en agraïment de la victòria de Saint-Quentin 1557, San Lorenzo de El Escorial fou destinat a palau, monestir i mausoleu reial Començat per Juan Bautista de Toledo 1563, en morir aquest, Juan Bautista de Herrera en modificà el projecte cap a un classicisme més sever Hom pot relacionar la planta amb la de l’Hospital Major de Milà L’alçat és un immens bloc de pedra granítica grisa 200 m per 600 m, amb una torre coronada per una cuculla piramidal a cada angle La portalada principal, de dos cossos, vignolesca, respon al tipus cinquecentesco de…
Ajarquía
Comarca de la província de Màlaga, Andalusia.
El seu sòl és constituït per esquists paleozoics molt degradats i en els quals l’erosió ha format nombrosos barrancs Exporta vi i panses Hi tingué lloc el desastre d’Ajarquía , en què Abū-l-Hasan ‘Ali infligí una desfeta a les tropes castellanes manades pel mestre de Santiago Alonso de Cárdenas, quan aquestes intentaven la conquesta de Màlaga durant la campanya de Granada
Castelsardo
Ciutat
Vila de la província de Sàsser, a Sardenya, Itàlia.
Centre coraller i antiga plaça fortificada fundada pels Doria al s XII amb el nom de Castelgenovese , fou conquerida pels catalans el 1448 fou aleshores anomenada Castell d’Empúries o simplement Empúries i, posteriorment, Castellaragonès El 1767 li fou donat el nom actual Té muralles inaccessibles, tallades sobre la mar, i és dominada per un castell Fou seu episcopal diòcesi d’Empúries La catedral conserva algunes voltes de la construcció gòtica tardana segle XVI i fragments d’un retaule de la fi del segle XV, del Mestre de Castelsardo
Noale
Localitat
Localitat de la província de Venècia, al Vèneto, Itàlia, situada a 15 km de Mestre cap a l’interior.
Santa Maria de la Penya
Santuari
Santuari marià del municipi de Graus, a la zona actualment aragonesa, a la província d’Osca, de l’antic comtat de Ribagorça.
Es troba a ponent de la vila, als vessants de la penya del Muralt o Morral , abans coronada pel castell de Graus, dominant la vila Vers el 1200 s’edificà en una cavitat de la penya una petita capella dedicada a Santa Maria, subsistent en part sota el paviment de l’església actual Aquesta es començà a edificar vers el 1640 i fou dirigida pel mestre Joan Zeant i després per Joan de Marta Es conclogué el 1650 i fou l’ànima de l’obra el bisbe d’Osca, Esteve d’Esmir, que morí el 1654 i es féu enterrar al santuari L’església és d’una sola i esvelta nau, amb voltes de nerviacions i…
Sant Pere el Vell
Monestir
Antic monestir benedictí i ara parròquia de la ciutat d’Osca, Aragó.
Sembla que fou la primitiva catedral d’Osca de l’època mossàrab, que després de la conquesta cristiana es traslladà a l’antiga mesquita major El rei Pere I cedí aquesta església a l’abat Frotard de Sant Ponç de Tomeres, que el 1097 hi fundà un priorat benedictí dependent d’aquella abadia El 1117 fou aterrada la primitiva edificació i s’aixecà l’actual, que no s’acabà fins a mitjan s XVII És un edifici de tres naus, amb absis semicircular i coberta amb volta de canó El cimbori fou construït entre el 1236 i el 1240 i, a la fi del s XIII, hom construí la capella de Sant Ponç i la torre La nau…