Resultats de la cerca
Es mostren 501 resultats
Osimo
Ciutat
Ciutat de la província d’Ancona, a les Marques, Itàlia.
Productes agrícoles Indústries tèxtils i alimentàries Catedral de San Leonardo s XIII
Jesi
Ciutat
Ciutat de la província d’Ancona, a les Marques, Itàlia.
Maquinària agrícola
Falconara Marittima
Ciutat
Ciutat de la província d’Ancona, a les Marques, Itàlia.
Situada prop de la desembocadura del riu Esino, comprèn els nuclis de Falconara Alta, antic centre urbà, i Marina di Falconara , barri litoral Estació balneària Indústria pesquera i refineria de petroli
Fabriano
Ciutat
Ciutat de la província d’Ancona, a les Marques, Itàlia.
Situada vora del riu Giano, afluent de l’Esino, en una vall entre els monts Catria i Sanvicino Centre de la indústria paperera, el més antic d’Itàlia s XIII, i de la metallúrgia del coure, hi ha també fàbriques de guix, de calç i de ciment hidràulic
Porto Sant’Elpidio
Localitat
Localitat de la província d’Ascoli Piceno, a les Marques, Itàlia, situada a la costa adriàtica, entre les desembocadures dels rius Chienti i Tenna.
el Baciver de Castanesa
Vall del terme de Montanui (Ribagorça), on es troben les bordes de Castanesa, destinada al pasturatge d’estiu de les bacives de comarques veïnes.
Hi passa el camí de Castanesa a Benasc pel coll del Baciver 2 200 m A la part alta de la vall, sota el pic del Baciver 2 725 m, hi ha l' estany del Baciver
San Benedetto del Tronto
Ciutat
Ciutat de la província d’Ascoli Piceno, a les Marques, Itàlia.
Important port de pesca a la costa de la mar Adriàtica prop de la desembocadura del Tronto Conserva el seu aspecte medieval
península Balcànica
Península
La més oriental de les tres penínsules meridionals d’Europa, que inclou els actuals estats d’Albània, Grècia, Bulgària, Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Serbia i Montenegro i Macedònia, a més de la Turquia europea.
El seu límit septentrional és format per la terminació oriental dels Alps centrals, la plana hongaresa i la conca del Danubi És voltada d’est a oest per les mars Adriàtica, Jònica, Egea, de Màrmara amb els estrets dels Dardanels i del Bòsfor i Negra La península és constituïda per un nucli central de terrenys antics, flanquejats a l’oest i a l’est per serralades de plegament alpí els Alps Dinàrics i els Balcans Aquest nucli central té forma triangular, i en el seu vèrtex nord-occidental conflueixen serralades joves Alps Dinàrics, Alps de Transsilvània, Balcans, que formen una àrea d’intensa…
comtat de Ribagorça
El comtat de Ribagorça
© Fototeca.cat
Geografia històrica
Territori regit per un comte el nucli del qual comprenia les conques de l’Éssera i de l’Isàvena i una bona part de la conca de la Noguera Ribagorçana.
És probable que el primer comte de Pallars-Ribagorça fos Guillem I de Tolosa vers el 806, quan la regió, un cop alliberada del domini sarraí, passà directament sota el domini dels comtes tolosans Això no obstant, els primers comtes de Pallars-Ribagorça dels quals es té notícia són Bigó 806-816 i Berenguer I de Tolosa 816-833 Vers el 833 imposà el seu domini polític sobre la regió el comte aragonès Galí II ~833-~848, que seria desposseït per Frèdol I de Tolosa 848-~852 Frèdol fou succeït vers el 852 pel seu germà Ramon I de Tolosa ~852-863 i el fill d’aquest Bernat II de Tolosa 863-~872 La…
la Codonyera
la Codonyera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Matarranya, estès a la dreta del riu de Mesquí, límit occidental del terme, a la serra de Fórnols, que separa les conques del Guadalop i del Matarranya.
La vegetació natural és formada per unes 900 ha d’alzines, pins i pasturatges romaní i coscoll, de propietat comunal El regadiu 200 ha, que aprofita l’aigua del riu de Mesquí, és destinat al conreu d’oliveres 180 ha i de cereals Al secà predominen, així mateix, les oliveres 830 ha Hom hi conrea, a més, cereals 190 ha i vinya Hi ha ramaderia bestiar de llana, cabrum i porcí Les activitats industrials són subsidiàries de l’agricultura molins d’oli i pinsos La població ha anat disminuint a causa de l’emigració al llarg del s XX La vila 499 m alt, que comprèn tota la…