Resultats de la cerca

Centre miner extracció de coure i ferro, hi ha escola de mines És bisbat i conserva la catedral del s XIII

És situada a la conca de Colònia, al NW d’aquesta capital Nus ferroviari, centre d’indústries tèxtils, foneries de ferro i construccions mecàniques Església abacial dels s XI-XIII

Famosa per la fabricació d’eines de tall navalles, d’articles de ferro i d’acer i d’objectes metàllics Produeix també aparells electrònics, paper i objectes de plàstic Té escoles tècniques de metallisteria i metallúrgia

Centre productor de mineral de ferro des del 1661 i de caolinita, que era transportada a Meissen per a la manufactura de porcellana Des del 1945 hom hi explota urani i s’ha convertit en un centre industrial metallúrgia, argenteria, esmalts

Cap a l’est s’assenta damunt els últims pendents basàltics, molt boscosos, del Vogelsberg Hi ha mines de lignit, de ferro i de manganès i indústria de maquinària Centre d’ensenyament superior Justus Liebig-Universität Giessen, fundada el 1607

És un peneplà d’uns 500 m que constitueix la vora septentrional del massís esquistós Renà, i és tallada per nombroses valls, que envien les seves aigües al Ruhr i al Lenne És coberta de bosc, i una de les seves principals riqueses són els jaciments de plom, zinc i ferro

És situada al N de Bochum i a l’W de Dortmund L’expansió urbana es produí arran del descobriment, al s XIX, de mines de carbó, el qual s’exporta pel Dortmund-Ems, canal pel qual és importat ferro de Suècia Hi ha foneries, indústria química i mecànica i factories tèxtils

És situada al peu del Tomatico, a 3 km del riu Piave, en l’indret on aquest abandona l’ampla vall sinclinal que separa els Alps dels Prealps És un centre agrícola blat de moro, patates, fruita i ramader bovins Hi ha indústria de la fusta, del ferro i de la llana

Té fàbriques de cellulosa i seda artificial, bé que antigament fabricava drap i fonia ferro Sotmesa temporàniament al regne de Bohèmia, ha estat sempre un mercat fronterer entre Saxònia i Bohèmia Conserva un convent de dominicans actualment museu, una església dedicada a la Mare de Déu i la Casa de la Ciutat, tots construïts al s XVI

D’origen incert, gràcies a la seva posició de port d’escala del comerç del ferro, esdevingué, a partir del s VI aC, un nucli pròsper de població molt vinculat a Grècia Sota la influència de Roma s III aC, en temps de Sulla començà la seva decadència Malgrat això, fou encara seu episcopal Conserva monuments funeraris d’un gran valor