Resultats de la cerca
Es mostren 5416 resultats
Sant Narcís
Barri
Barri residencial de la ciutat de Girona.
Situat al SW de la ciutat, tingué l’origen en una actuació urbanística de caràcter oficial, basada en un model de barri d’habitatges unifamiliars Posteriorment, i en zones de terrenys marginals no afectades per la urbanització originària, s’ha produït una construcció molt desordenada, amb excés de densitat i desvirtuant el sentit inicial del barri
Sant Miquel de Turbians
Església
Església del municipi de Gisclareny (Berguedà), situada en una serralada que domina una vall tributària de la riera de Saldes.
Inicialment era l’església principal del terme i en depenia la del Roser i Sant Isidre de Gisclareny Consta com a parròquia independent del s XII al XIX ara és sufragània de la de Gisclareny
castell de Sant Miquel de Montornès
![](/sites/default/files/media/FOTO3/Torre_homenatge_castell_de_Montornes.jpg)
castell de Sant Miquel de Montornès
© Albert Aguilera (CC0)
Castell
Antic castell, al cim d’un turó (426 m d’altitud, el més alt del municipi), contrafort N de la Serralada Litoral, dins el terme de Montornès del Vallès al límit amb el de Vallromanes (Vallès Oriental).
El castell, del qual es conserven algunes restes, és esmentat ja el 1108 El seu terme comprenia les parròquies de Montornès i de Vallromanes que formaren una sola batllia i, des del segle XIX, un sol municipi, fins que Vallromanes se'n separà al començament del segle XX A la baixa edat mitjana també en depenia el veí terme d’Alella Maresme Fou propietat comtal fins que el 1342 fou venut als Montornès, senyors de la torre Tavernera i, des del segle XVII, els Taverner, després comtes de Darnius El comte de Darnius reconstruí el 1718 la torre Tavernera, antiga domus del terme que succeí l’…
Sant Miquel del Monestir
![](/sites/default/files/media/FOTO/A005421.jpg)
Vista de l’església de Sant Miquel del Monestir, a Sant Miquel de Lillet (Berguedà)
© Fototeca.cat
Església
Església romànica (abans dita Sant Miquel de Lillet
), de planta rodona, situada a poca distància vers el S de l’antiga canònica de Santa Maria de Lillet, al municipi de la Pobla de Lillet (Berguedà).
Esmentada des del 1195, és probablement una església votiva aixecada pels senyors del castell de Lillet Estigué abandonada un parell de segles, fins que el 1935 fou restaurada per Jeroni Martorell a instàncies dels Amics de l’Art Vell
Sant Miquel de les Canals
Església
Església romànica del municipi de Vilada (Berguedà), al S del terme, situada a 1 000 m alt. (al límit amb els termes de Cercs i de la Quar), al cim de la serra de Picancel, els vessants septentrionals de la qual, dits les canals de Sant Miquel, que cauen en fort pendent damunt el Margançol, són profundament tallades pels afluents de l’esquerra del riu.
Sant Miquel de l’Arn
Església
Església del municipi de Caldes de Montbui (Vallès Oriental), al límit amb el de Sentmenat, a l’W de la vila de Caldes.
És esmentada ja el 1027
Sant Miquel de la Cortada
Església
Església del municipi de Puig-reig (Berguedà), situada en lloc dominant, prop del mas de la Cortada, entre la riera de Merlès i el Llobregat, a l’altura de la colònia Vidal.
És una edificació romànica tardana segle XII o començament del XIII força modificada, que tingué funcions de sufragània els segles XVI i XVII
Sant Miquel de Canyelles
Ermita
Ermita del municipi d’Aiguafreda (Vallès Oriental), situada al vessant septentrional de la vall de l’Avencó, sobre la caseta de Sant Miquel i els masos de Serradelarca i del Boix, que en tenien cura.
La villa rural de Canyelles existia ja el 898, i la capella fou construïda al s XII És rectangular, romànica, amb un petit presbiteri i una porta a migdia Aiguafreda hi anava en processó i s’hi feia una almoina de pa el 8 de maig Fou restaurada el 1828 i profanada el 1936
Sant Medir
![](/sites/default/files/media/FOTO/GEC0060353_FOTOTECA47013.jpg)
Vista aèria de Sant Medir de Cartellà
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Sant Gregori (Gironès), al N del terme, vora Cartellà.
En aquest lloc hom fundà vers l’any 820 el primitiu monestir d'Amer, dedicat a sant Medir i a sant Genís, la comunitat del qual s’hi estigué fins al 949, que es traslladà a Amer Més tard passà a simple església parroquial i es reféu en època romànica i s’amplià amb dues naus laterals al s XVIII Era de patronat del monestir d’Amer i en tenia cura el monjo sagristà d’Amer Hi ha el monestir de Cadins
Sant Maurici de la Quar
![](/sites/default/files/media/FOTO/A099565.jpg)
Sant Maurici de la Quar
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de la Quar (Berguedà), al S del terme.
Des del s XIV existia una capella de Sant Maurici, filial de la Quar, que era regida per un monjo de la Portella després del 1835 fou confiada als bisbes de Solsona, que l’erigiren en parròquia el 1873 L’edifici actual fou erigit al s XVII i ampliat al s XIX Té al costat una rectoria moderna i algunes cases que formen un petit nucli