Resultats de la cerca
Es mostren 4986 resultats
Santa Maria de Montnegre
Santa Maria de Montnegre
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Ermita
Ermita del municipi de Sant Celoni (Vallès Oriental), dins l’antic terme de Montnegre, vora el cim del Montnegre.
Ha restat abandonada a partir del 1936
Santa Maria de Martorelles
Santa Maria de Martorelles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, situat als vessants interiors de la Serralada Litoral.
Situació i presentació Situat a l’extrem sud-occidental de la comarca i limita amb els termes de Sant Fost de Campsentelles SW, Martorelles NW, Montornès del Vallès NE, Vallromanes E, Alella SE i Tiana S, els dos últims pertanyents a la comarca del Maresme El seu territori, bàsicament accidentat les terres més baixes són vora el termenal amb Martorelles, s’estén pels vessants interiors de la Serralada Litoral, des del turó d’en Galceran 485 m, també dit d’en Mates que és trifini d’Alella, Tiana i Santa Maria de Martorelles, a migdia, seguint vers el nord per una línia propera a la carena pel…
Santa Maria de Malanyanes
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de Malanyanes, del municipi de la Roca del Vallès (Vallès Oriental), dins la parròquia de Santa Agnès de Malanyanes, al SE del poble, al vessant septentrional del coll de Parpers.
Santa Maria dels Horts
Església
Església i antiga quadra del municipi de Pinós (Solsonès), situada prop del mas de Torrescassana, de l’agregat de Matamargó, a la vall de la riera de Matamargó o de Salo.
L’edificació actual fou feta el 1861
Santa Maria del Prat
Titularitat de la parròquia de Llinars del Vallès (Vallès Oriental), on és venerada la Mare de Déu del Prat
.
Santa Maria del Pla
Església
Antiga església del municipi de Lladurs (Solsonès), al pla de Santa Maria, a l’indret de l’actual església parroquial de Lladurs.
la Sagrera
Nucli
Antic nucli i cap del municipi de Santa Eulàlia de Ronçana, Vallès Oriental.
Sacile
Ciutat
Ciutat de la província de Pordenone, al Friül-Venècia Júlia, Itàlia, al S dels Prealps Càrnics.
Indústries tèxtils i destilleries Fou plaça forta de la República de Venècia
monts Sabins
Serralada
Serralada del centre de la península italiana que constitueix el sector occidental dels Apenins dels Abruços.
S'estén entre el Turano afluent del Velino i el Tíber i és formada per materials sorrencs i margosos Assoleix la màxima altitud al Pizzuto 1 282 m
Sabina
Regió
Regió de la Itàlia central, a la regió administrativa del Laci, que comprèn els monts Sabins, la conca de Rieti, les valls mitjana i baixa del Turano i part de les valls del Vellino, del Salto, del Tíber i de l’Aniene.
La capital és Rieti Els relleus montuosos, per l’erosió dels agents atmosfèrics sobre els terrenys calcaris, presenten formes aspres, en les quals són freqüents els fenòmens càrstics Té conreus de cereals, oliveres, vinyes i farratge per a la cria del bestiar Habitada antigament pels sabins sabí, el 290 aC fou sotmesa per Roma i seguí la sort de l’Imperi August la incorporà a la IV regió d’Itàlia i, posteriorment, sota Constantí passà a formar part de la Tuscia Dividida entre els ducats de Spoleto i de Roma, al llarg del s VIII tingué una gran prosperitat fins que fou devastada pels sarraïns…