Resultats de la cerca

Estació ferroviària a la línia Nàpols-Reggio de Calàbria Importants troballes arqueològiques

En sentit ampli s’estén des del coll de Teodulo 3322 m, a l’W, fins al pas de Monte Moro 2862 m a l’E Constitueix un potent massís cristallí i metamòrfic Al vessant septentrional es troba la glacera del Gorner, de 14 km de longitud, la segona dels Alps

Fou fundat el 1187 per l’ardiaca de Girona Ramon, amb llicència del bisbe Ramon Guisall Fou una casa de vida molt migrada amb tres canonges, el prior i un beneficiat a l’altar de Santa Maria al llarg del segle XIII Al segle XIV sols hi consta el prior i un canonge i desapareix totalment al XV L’antic priorat fou convertit en masia només en resta la capella de Sant Vicenç de les Roquetes

Comprèn el sector oriental de la regió administrativa de l'Emília-Romanya i s’estén al S del riu Reno fins a la vall del riu Tavollo, que la separa de les Marques Participa de la naturalesa de l’ Emília, a excepció del SW, que correspon a la dorsal apenina la resta és una plana constituïda per alluvions quaternaris i drenada per nombrosos rius que corren parallels a l’Adriàtica, on presenta una costa rectilínia, uniforme i plana La riquesa de la Romanya és bàsicament l’agricultura s’hi destaquen els conreus de fruiters, que l’han posada a l’avantguarda d’aquests productes hom també conrea la…

La capital és Roma

La geografia Situada a uns 25 km de la mar Tirrena, al centre d’una plana ondulada, la Campagna romana, nasqué sobre la riba del Tíber a la vora de l’illa Tiberina, on el riu divagava entre els turons de Monte Mario, Vaticà, Gianícolo i Monteverde per la banda dreta i, per la banda esquerra, una sèrie de relleus formats per materials volcànics que constitueixen els set turons de Roma, d’escassa altitud i cims plans La situació geogràfica reunia les condicions favorables del creixement de la ciutat fàcil accés a la mar pel Tíber, fertilitat dels nombrosos pasturatges de la plana i cruïlla de…

És a 1 093 m alt, al sud de Mata-solana Dins el gran recinte hi ha les ruïnes d’una església romànica de Santa Anna S'hi han celebrat, tradicionalment, dues fires anuals, una molt important de bestiar menut, el 29 de setembre

Forma part del sector d’expansió de la ciutat i forma un continu urbà amb els nuclis pròxims de Santa Eugènia i de Salt

És esmentat al s XIV

Hom pot considerar-ne el primer titular Jofre de Rocabertí, senyor de Rocacorba, que la vengué el 1402 a Blanca Despou, senyora de la Sala de Sant Martí i muller de Pere Galceran de Cartellà En temps de llur neta Constança de Cartellà, el rei la donà 1474 a Francesc de Verntallat, però fou retornada al fill de Constança, Pere de Montagut i de Cartellà Dels Montagut passà als Vallgornera àlies Llunes i als Baldric