Resultats de la cerca

Hi és tradicional el treball dels marbres virolats del Monte Altissimo, florent principalment a la fi del s XIX Palau dels Mèdici ajuntament

Situada prop de Nàpols, hi foren trobades a fi del s XIX dues grans villes romanes, de les quals procedeixen, respectivament, un famós tresor d’orfebreria actualment al Musée du Louvre i unes pintures murals al Museo Nazionale de Nàpols

Sembla que en aquest lloc, a l’època visigòtica, hi hagué un monestir sota l’advocació a sant Vicenç, que fou restaurat el 807 pel prevere Espanell i cinc companys Obtingué privilegis d’immunitat i confirmació de béns de Frédol 849 i de Ramon 865, comtes de Tolosa i senyors del Pallars Al segle X prengué com a titular Santa Maria, segurament amb motiu d’acceptar la regla benedictina El 908 tenia setze monjos preveres i tres llecs i vengué al comte Ramon I de Pallars el monestir de Sant Pere del Burgal, que recuperà poc després Joan XIII li concedí l’exempció episcopal el 966 aleshores tenia…

Nucli industrial maquinària i teixits Comuna medieval autònoma, el 1445 passà a la república de Venècia, de la qual fou un centre important, i el 1797 a Àustria, per concessió de la França revolucionària, que posà fi a la república veneciana Durant la Primera Guerra Mundial fou ocupada per Itàlia 1915-17 i reconquerida pels austríacs, que l’abandonaren definitivament el 1918 Molt danyada pels combats, fou reconstruïda després de la guerra

Centre coraller i antiga plaça fortificada fundada pels Doria al s XII amb el nom de Castelgenovese , fou conquerida pels catalans el 1448 fou aleshores anomenada Castell d’Empúries o simplement Empúries i, posteriorment, Castellaragonès El 1767 li fou donat el nom actual Té muralles inaccessibles, tallades sobre la mar, i és dominada per un castell Fou seu episcopal diòcesi d’Empúries La catedral conserva algunes voltes de la construcció gòtica tardana segle XVI i fragments d’un retaule de la fi del segle XV, del Mestre de Castelsardo

Centre agrícola i forestal, és també un centre turístic A causa dels terratrèmols, sovintejats, de l’antiga catedral del s XII només subsisteix el campanar i el castell normand refet el 1281 És seu episcopal Antiga capital dels normands de la Pulla s XI, mantingué una notable importància comercial mediterrània durant els s XII i XIII Possessió feudal al s XIV, fou tornada als Borbó a la fi del s XVIII És coneguda també per les Constitucions de Melfi del 1231, primer codi legal sistemàtic de l’Europa medieval

És situada a la riba oriental d’una conca alluvial recorreguda pel Nera Té indústries siderúrgiques i mecàniques, hidroelèctriques i tèxtils És seu episcopal Fundada, potser, al s VII aC, fou una ciutat romana florent Durant l’edat mitjana estigué en rivalitat amb Narni i Spoleto, i a la fi del s XIV passà als dominis de l’Església S'hi han conservat restes romanes amfiteatre, teatre i muralles Cal destacar l’església romànica de San Salvatore, adossada a un edifici circular romà, i l’església de San Francesco, del s XIII, amb modificacions dels s XV-XVI

El 868 es fusionà amb l’abadia de les Maleses, de la qual se separà abans de la fi del s X, quan ja havia caigut en mans dels comtes de Pallars, els quals el 1010 li restituïren els béns davant el bisbe Ermengol Entre el 1040 i el 1075 els comtes l’encomanaren al bisbe d’Urgell, i el 1100 fou unida a Gerri, de la qual romangué ja sempre filial El 1312 el seu cap s’intitulava encara abat, però la comunitat era només de 4 preveres Continuà amb aquest caire secular dos segles més, regida per un prior, monjo de Gerri Gairebé no n'hi ha cap resta

Antiga fortalesa etrusca i colònia llatina el 383 aC, era bisbat catòlic ja a mitjan s V Al concili de Sutri 1406, convocat per ordre d’Enric III per tal de posar fi a la situació provocada pels tres papes que es disputaven el soli pontifici, Benet IX fou deposat, Silvestre III declarat antipapa, i Gregori VI obligat a renunciar el papat El cisma finí amb l’elecció de Climent II La ciutat conserva necròpolis etrusques, restes de muralles del s IV aC i un amfiteatre, excavat a la roca, del s I aC És notable l’església hipogea, de basalt, de la Madonna del Parto

Mercat agrícola important, sofrí les conseqüències del terratrèmol del 1905 i en part ha estat refeta Als seus encontorns hi ha les restes de l’antiga Hipònion , colònia grega fundada a la fi del s VII aC pels habitants de Locres Epizefiris Desenvolupada sota la protecció dels tirans de Siracusa, els romans hi fundaren una altra colònia 236 o 192 aC, anomenada Valentia , que fou transformada en municipi i adquirí un gran desenvolupament Seu episcopal des del s V, fou fortificada pels bizantins Els sarraïns la destruïren, i decaigué completament vers el 1073 Encara, però, fou…