Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
Alta-riba
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi d’Estaràs (Segarra), aturonat a 664 m d’altitud i situat al sector septentrional del terme, vora Sant Ramon.
La seva antiga església parroquial de Sant Jordi és annexa a la de Santa Fe de Segarra conserva l’absis semicircular de la primitiva construcció romànica De l’antic castell només es conserva una torre cilíndrica molt malmesa, probablement del segle XII, època en la qual pertanyia als senyors de Pujalt
Estaràs
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Segarra, situat a la part alta de la ribera del Sió.
Situació i presentació El municipi d’Estaràs, de 20,94 km 2 , limita amb els municipis de Sant Ramon NW i W, Ivorra per un petit tram i Castellfollit de Riubregós aquest darrer de l’Anoia al sector septentrional, amb els de Pujalt Anoia i Sant Guim de Freixenet a l’E al S amb Ribera d’Ondara, i a l’W amb Cervera SW i les Oluges El límit municipal d’Estaràs amb el de Sant Ramon arriba fins al poble de Sant Ramon, de tal manera que un petit sector d’aquest queda dins del terme d’Estaràs El territori d’Estaràs és situat entre els plans de Sant Guim de Freixenet al S i els de Sant Ramon al N, i…
Saluzzo
Ciutat
Ciutat de la província de Cuneo, al Piemont, Itàlia.
Centre agrícola i comercial a l’alta plana piemontesa, als últims contraforts prealpins, que conserva el seu aspecte medieval Indústria de la fusta mobles i d’artesania Seu episcopal
Falconara Marittima
Ciutat
Ciutat de la província d’Ancona, a les Marques, Itàlia.
Situada prop de la desembocadura del riu Esino, comprèn els nuclis de Falconara Alta, antic centre urbà, i Marina di Falconara , barri litoral Estació balneària Indústria pesquera i refineria de petroli
Muggia
Ciutat
Ciutat de la província de Trieste, al Friül-Venècia Júlia, Itàlia.
Ciutat dormitori, els habitants treballen a les indústries de Trieste i a les drassanes de San Rocco Conserva la catedral, del s XV, i a la part alta una església del s IX Possessió dels patriarques d’Aquileia 1291, el 1451 passà a la república veneciana
Úmbria
Divisió administrativa
Regió d’Itàlia, a l’interior de la península, entre les Marques, a l’E, el Laci, al S i la Toscana, a l’W.
La capital és Perusa Comprèn les províncies de Perusa i de Terni Enclavada en plena serralada apenina, és constituïda per la conca alta i mitjana del Tíber, la vall del qual separa la zona apenina, a l’E, més alta monts Sibillins, 2 478 m, de la subapenina, a l’W, amb altituds més modestes El clima és submediterrani, amb temperatures mitjanes anuals de 13,4°C Les escasses possibilitats econòmiques la fan una de les regions menys poblades 96,8 h/km 2 1993 D’economia bàsicament agrícola, el 66% del territori és dedicat al conreu Predominen els cereals blat, la vinya i…
Cadore
Geografia històrica
Regió històrica dels Alps, al Vèneto, Itàlia.
Comprèn la conca alta del Piave, als Dolomites El bosc i les pastures són els recursos principals, que faciliten la ramaderia hi ha jaciments de galena i de blenda la indústria es redueix a algunes centrals hidroelèctriques El seu pintoresquisme ha afavorit un gran desenvolupament del turisme d’hivern, amb centre a Cortina d’Ampezzo
Nuoro
Ciutat
Capital de la província italiana homònima, a l’illa de Sardenya, Itàlia.
Situada al centre-est de l’illa, a 553 m d’altitud i al peu del mont Ortobene, és un centre comercial, agrícola i ramader D’origen preromà, a l’alta edat mitjana fou residència dels bisbes d’Ottana Nuoro anà substituint aquesta ciutat també en importància comercial Seu episcopal amb nom propi des del 1928 Hi són importants els monuments nuràgics
Pomposa
Dr Bob Hall (CC BY-SA 2.0)
Abadia
Antiga abadia benedictina situada al llogaret homònim, a la província de Ferrara, Itàlia.
Testificada ja el 874, obtingué l’exempció de Ravenna de Lleó IX ~1050 Pròspera fins al segle XIV, els seus monjos es traslladaren a Ferrara segle XVI L’església 751-874, inspirada en les de Ravenna, amb diverses modificacions ulteriors segles X-XI, ofereix el complex decoratiu més notable de l’època a l’Alta Adriàtica Els frescs de l’església, del refetor i del capítol són del segle XIV