Resultats de la cerca

Comprenia la Campània i part de les actuals regions de Pulla, Basilicata, les Marques i els Abruços Entre les poblacions principals hi havia Bovianum i Abellino actual Avellino

Aquest territori comprenia l’actual Trentino-Alto Adige, conegut aleshores per Venècia Tridentina, el Vèneto, anomenat aleshores Venècia Euganea, i l’actual Friül-Venècia Júlia, conegut aleshores per Venècia Júlia

A més de l’Àustria pròpia, la Cisleithània comprenia els territoris de Bohèmia, Moràvia, Silèsia, Galítzia, la Bukcovina, Ístria i Dalmàcia Aquesta divisió estigué en vigor fins a la definitiva disgregació de l’imperi austrohongarès el 1918

Constituïa una de les Tres Venècies La denominació de Venècia Júlia havia estat proposada per GIAscoli, en substitució de l’austríaca Küstenland ‘Litoral’, i comprenia també la part de Gorízia passada a Iugoslàvia, territoris corresponents a les antigues Ístria i Libúrnia, conegudes antigament com a Regio Iulia

La població és molt disseminada L’església parroquial és dedicada a santa Maria Formava un municipi independent que comprenia els pobles de Sant Guim de la Rabassa, la Rabassa, la Tallada, Sant Domí i el Castell de Santa Maria, els llogarets d'Altadill i d'Amorós, la quadra de Palamós i l’antic terme de Vilalta

El lloc és esmentat ja el 1024 La senyoria pertangué fins al s XIX al monestir de Montserrat Formà municipi independent fins el 1972 L’antic terme comprenia l’antic poble i castell de Timor, el mas deToni l’antic seminari claretià, el despoblat deMontpaó i el poble deRubinat, l’antic poble de laSisquella i el mas Ramon al S, el poble deLlindars i, separat del terme, el deGramuntell

L’església parroquial és dedicada a sant Miquel El lloc és esmentat ja el 1024 amb Malgrat, fou de jurisdicció eclesiàstica i passà a la del bisbat de Solsona Al s XIV intentà, també amb Malgrat, d’esdevenir carrer de Cervera Formà municipi independent fins l’any 1972 L’antic terme comprenia també els pobles de Malgrat, Castellnou d’Oluja, la Cardosa en un enclavament, les caseries de Tudela i Queràs

L’església parroquial és dedicada a santa Maria És esmentat ja el 1083 Al s XII és esmentat el castell de Florejacs El terme de Florejacs fou unit el 1972 al de Torrefeta amb el nom oficial de Torreflor L’antic terme comprenia, a més, el poble i castell de les Sitges, els pobles de Palou de Sanaüja, Gra, Granollers de Segarra, Selvanera, la Morana i Sant Martí de la Morana, els antics termes de Vantalada i Nial, l’antic santuari de Tauladella i el terme, separat, de les Cases de la Serra amb la casa i l’església de Pujol

Fou separat del principat de Benevent el 847 i esdevingué un principat longobard independent, el primer sobirà del qual fou el príncep Siconulf I mort el 851 El 872 reconegué una certa tutela a l’emperador d’Occident, que havia ajudat en la lluita contra els sarraïns i més tard als bizantins Al s XI comprenia gairebé tota la Itàlia meridional, després d’haver sotmès els ducats d’Amalfi, Sorrento i Gaeta i el principat de Càpua, i reduït a vassallatge els comtes normands de Pulla-Calàbria, del qual es féu capital la ciutat de Salern Com a títol feudal fou posseït pels Orsini,…

Amb l’addició de la república Cispadana i altres annexions, el nou estat, dividit en departaments, i amb capital a Milà, comprenia més de dos milions i mig d’habitants, i ocupava la major part de les regions actuals de Llombardia i Emília-Romanya excepte Parma i la franja occidental de Venècia Era regit per una constitució que imitava la francesa del 1795, amb un poder executiu collegiat de 5 membres directors i un de legislatiu bicameral Contra dificultats interiors politicosocials i l’atac exterior austríac, pogué subsistir gràcies a les victòries napoleòniques, i recuperà la…