Resultats de la cerca

A l’antiguitat fou seu de nuclis de població etrusca importants Populònia, Vetulònia, Tarquínia, etc, però gradualment declinà i s’anà convertint en una zona infecta de paludisme, inhòspita i malsana Els grans ducs de Toscana iniciaren l’obra de bonificació i de recuperació del territori, i actualment, després de la creació de l’Ente per la Colonizzazione della Maremma, el terreny ha estat guanyat per a l’agricultura, i hi ha crescut considerablement la població

La capital és Iqaluit 4 200 h est 1966 La meitat del territori se situa per damunt del cercle polar àrtic El límit meridional coincideix amb la transició del bosc boreal taigà amb la tundra Les temperatures mitjanes de la capital són de -27ºC febrer i 8ºC juliol Hi ha dipòsits de coure, or, argent, plom, zinc, diamants i gas natural, només explotats en part Hi és també important la pesca, i el turisme és una font potencial d’ingressos, que pot compensar el declivi de la caça d’animals de pells preuades Format arran de la segregació de la meitat nord-occidental dels Territoris del Nord-Est, el…

Situada a la dreta del Po, és centre d’una rica comarca agrícola, amb indústries de transformació de productes del camp L’existència de gas natural i de petroli Supercortemaggiore afavoreix la creació de noves indústries, principalment químiques Bisbat catòlic Colònia creada per Roma 218 aC, resistí dos atacs cartaginesos, però fou devastada pels gals 200 aC L’any 90 esdevingué municipi romà, i el 546 fou saquejada pels ostrogots El papa Urbà II hi convocà un concili 1095 per a combatre l’emperador Enric IV Formà part de la primera s XII i segona lliga llombarda 1226 El 1270…

És situada en una plana baixa, al NNE de Bolonya, entre el Po della Maestra i el Po di Volano El nucli antic, de forma trapezoidal, és envoltat de muralles, i és dividit, de NW a SE, en dues parts pel Viale Cavour i el Corso della Giovesca Entre Porta Po i Porta Mare s’estén un barri modern, de carrers en quadrícula l’expansió industrial ha portat a la creació d’un extens polígon entre el nucli urbà i Pontelagoscuro, on s’han installat fàbriques de plàstics, d’adobs químics, de metà, de sucre i d’alcohol És també centre comercial d’una rica comarca agrícola fruiters, recuperada,…

La capital és Florència Morfològicament es caracteritza per la complexitat i la varietat És formada per l’alternança de relleus muntanyosos, turons, conques internes i petites planes això no obstant, hom pot distingir-hi el sector dels Apenins toscanoemilians, més alts i potents al N, formats per serres paralleles en direcció NW-SE, i el sector subapení, amb relleus més suaus i modests, i encerclant-los tots dos, conques interiors, la més important de les quals és la de Florència, regada per l’Arno, riu principal de la Toscana La costa és formada per àmplies platges que s’obren entre els…

Emmarcada pels Alps Penins N i pels Alps de Graies S, limita al N amb el cantó suís de Valais, a l’W amb la Savoia França i al S i a l’E amb el Piemont La capital és Aosta La geografia Regió geogràficament molt individualitzada, muntanyosa i de terres altes amb una altitud mitjana superior a 2000 m, correspon a la conca alta de la Dora Baltea afluent del Po, encerclada pels cims més alts dels Alps, del Mont Blanc al Monte Rosa, regió de contacte entre els Alps centrals i els occidentals La part alta de la vall corre d’W a E, en sentit longitudinal a l’eix alpí, fins després de la confluència…

La geografia Limitada per l’estret de Hudson i la badia d’Ungava al N, el Labrador a l’E, el golf de Sant Llorenç i Nova Brunsvic al SE, els EUA al S i Ontario i la badia de Hudson a l’W 1540680 km 2 7209000 h est 1993 La capital és Quebec Al S del Sant Llorenç, a la península de Gaspé, la cadena de Shickshock de 1200 m és l’altura màxima La part septentrional del territori és un peneplà que s’enlaira cap al S fins a l’orla parallela al riu Sant Llorenç L’activitat agrícola decreix, mentre que s’incrementa la ramaderia Els conreus de farratge, bleda-rave sucrera, llegums, tabac i fruiters…

La geografia física El relleu i la geologia L’estructura geològica del Canadà és relativament simple Hom pot distingir-hi tres grans unitats l’escut canadenc, precambrià, les muntanyes de l’est, primàries, i les planes i muntanyes occidentals, aixecades durant el cicle alpí El llac Moraine, situat en el parc nacional de Banff, a Alberta Nancy Girard Bégin CC BY-NC 20 L’ escut canadenc , que ocupa quasi la meitat de la superfície del país, s’estén des de la conca del riu Mackenzie, al nord-oest, pel sud de la badia de Hudson, fins a l’extrem oriental de la península del Labrador Els materials…

La capital és Càller Forma un ample quadrilàter de 270 km de llarg per uns 140 d’ample, al S de Còrsega, illa de la qual la separa l’estret de Bonifacio, i és a igual distància de Gènova, Menorca i Marsella Constitueix una regió amb estatut especial dins l’estat italià, i des del 2001 és dividida en vuit províncies Càller , Campidano Mitjà, Carbonia-Esglésies, Nuoro , Òlbia-Tempio, l’Ollastra , Oristany i Sàsser La geografia Geològicament, Sardenya presenta una estreta relació amb l’illa de Còrsega constitueix un fragment del sòcol hercinià tallat per nombroses falles, que presenta…

La geografia Situada al SW de la península itàlica, la’n separa l’estret de Messina, i n’és prolongació Presenta una forma triangular, els vèrtexs de la qual són la Punta del Faro o Peloro, cap Boeo o Lilibeo i la Punta delle Correnti Morfològicament, és un conjunt dissimètric que reprodueix la morfologia de la Itàlia meridional La serralada del N és prolongació dels Apenins, mentre que els turons i altiplans del S recorden els relleus de la Pulla i la Basilicata La serralada del N, parallela a la costa i amb una llargària de 250 km, aïllant aquella de les terres de l’interior, és formada per…