Resultats de la cerca

Centre comercial i agrícola a la riba del Brazos, té indústria tèxtil fibres artificials i del moble Hi ha universitat fundada el 1845

Constitueix de fet un suburbi industrial del nord de Milà, amb fàbriques de mobles, tints i fibres sintètiques Exerceix, a més, una funció d’àrea residencial de caràcter obrer

És un important nucli industrial tèxtil cotó, fibres artificials i de maquinària tèxtil És un nus de comunicacions, i té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Furman University, fundada el 1826

És un nucli industrial destilleries, indústria tèxtil cotó, fibres artificials i construccions mecàniques El 4 de juny de 1859, en el curs de la segona guerra per la independència d’Itàlia, hi tingué lloc una batalla entre els austríacs i els francopiemontesos, favorable als darrers, amb la qual cosa tingueren el camí lliure cap a Milà

Situada a la confluència del Brandywine Creek amb el Christina, és la ciutat més poblada de l’estat i un centre industrial indústries químiques i tèxtils, foneries, construccions ferroviàries, etc i comercial, afavorit per un bon port fluvial Fundada per emigrants suecs 1638, fou ocupada pels holandesos 1655, que l’anomenaren Altena, i pels anglesos 1664 Amb l’establiment dels quàquers ~1730 adquirí el títol de ciutat Eleuthère Irénée Dupont de Nemours hi fundà una fàbrica de pólvora 1802, que amb el temps esdevingué la famosa indústria de plàstics i fibres sintètiques Du Pont de…

Situada a la plana del Po, al NE de Torí i a l’W de Milà, és un actiu centre comercial agrícola arròs, cereals i un nucli industrial indústria tèxtil cotó, seda, fibres artificials, química i mecànica i arts gràfiques Nus de comunicacions ferroviàries i de carreteres cap a Milà, Torí i els Alps llac Major D’origen gal, Cèsar la convertí en un municipi florent, amb vitalitat comercial Al segle IV esdevingué seu episcopal Capital d’un comtat segle X i ciutat lliure segle XI, fou durant molt de temps la segona ciutat important del ducat de Milà, i en seguí les vicissituds Marquesat…

La capital és Annapolis És dividit en dues parts per la badia de Chesapeake, a la vora de la qual hi ha una llarga faixa costanera L’altitud augmenta cap a l’interior, fins a arribar als Apalatxes El clima és temperat humit, amb una temperatura mitjana anual de 14°C, i una pluviositat de 1 123 mm a Baltimore Són abundants les pinedes, els alzinars i les rouredes La població és bastant densa 191 h/ km 2 La ciutat més important és Baltimore Els conreus més importants són el tabac, els cereals i els fruiters Hi són molt desenvolupades les indústries alimentàries, les siderometallúrgiques…

La capital és Hartford S'estén des del peu de la muntanya dels Apalatxes, trencat pels rius que baixen al nord, fins a la plana costanera El litoral, que forma la costa septentrional de l’estret de Long Island, ofereix molts abrics a la navegació El clima és temperat fred, amb una gran pluviositat a New Haven, 10°C de temperatura mitjana, 24,5° d’oscillació i 1 165 mm de pluja La vegetació natural de bosc atlàntic ha retrocedit cap a les muntanyes la major part del territori és coberta de conreus i pastures, molts dels quals de regadiu La xarxa fluvial és formada per eixos longitudinals de…

La capital és Columbia Les muntanyes dels Apalatxes, a l’oest, són aquí baixes i ocupen poc territori el piedmont segueix una suau inclinació fins a unir-se amb la plana costanera La costa és baixa i amb formacions deltaiques El clima és subtropical humit, amb 17,6°C de temperatura mitjana a Columbia, i amb 1 189 mm de pluges anuals La xarxa hidrogràfica és formada per eixos longitudinals, rius de curs divagant i que sovint formen aiguamolls, en direcció NW-SE Peedee, Santee amb el Cooper, Edisto i Savannah La vegetació és en gran part de boscs, amb predomini de coníferes La…

Situada en una plana que s’estén a l’oest de la plana vèneta entre el Brenta i el Bacchiglione, el nucli primitiu constituí la via natural de comunicació entre la costa de la mar Adriàtica i la plana subalpina És un nus de comunicació i un centre comercial i industrial hi ha indústries de maquinària, químiques adobs i fibres artificials, tèxtils i alimentàries Té universitat 1272 Fundada pels vènets, fou aliada de Roma del 225 al 49 aC Dominada, successivament, per ostrogots 493, bizantins 541-68, llombards 601 i francs, al s IX esdevingué arquebisbat i el XII comuna Güelfa, s’…