Resultats de la cerca

Entre els seus monuments sobresurten la catedral, reconstruïda al s XVI en l’estil del Renaixement, i l’oratori de Santa Maria in Valle, anomenat Tempietto s VIII-IX

L’església parroquial Santa Maria havia pertangut al monestir de Ripoll des del s IX En depèn l’església de Sant Jaume de Codony Formà part del vescomtat de Cardona

L’antiga església parroquial, esmentada al s IX, és anomenada Santa Maria de Vilosiu o de les Garrigues El lloc formà part el 980 del terme del castell de Madrona

Estació de ferrocarril a Molfetta distant 9 km, a la línia Foggia-Lecce Bisbat catòlic, probablement des del s VIII o IX Catedral del començament del s XIII A l’època grega fou punt d’importació de ceràmica coríntia i àtica

Es comunica amb Vinschgau Val Venosta a través del pas de Stelvio, amb Valcamonica a través del pas d’Aprica i amb l’Engiadina a través del pas de Bernina Correspon pràcticament a la província italiana de Sondrio Conquerida pels romans segle I aC, formà part de la província romana de Rètia, fins que l’ocuparen els llombards segles VI-VIII i els francs segles VIII-IX Al segle IX passà al nou ducat de Milà, i el 1004 al bisbe de Como Després de tres segles de disputes entre els bisbes i els senyors de Como i els ducs de Milà, fou cedida a aquests 1335 El 1512 fou…

Ciutat dormitori, els habitants treballen a les indústries de Trieste i a les drassanes de San Rocco Conserva la catedral, del s XV, i a la part alta una església del s IX Possessió dels patriarques d’Aquileia 1291, el 1451 passà a la república veneciana

L’església vella de Merola, romànica, antic priorat dependent de Serrateix, es troba prop de 3 km aigua amunt de la nova bastida al s XIX vora les restes de l’antiga torre de Merola , dins l’actual terme de Viver El lloc és esmentat ja al s IX

Indústries alimentàries, químiques i tèxtils seda Balnearis Nus ferroviari i aeroport Fundada al s IX pels bizantins, fou envaïda posteriorment pels sarraïns, els normands i els angevins Sota la dominació borbònica decaigué i no ressorgí fins al s XVIII Tingué un paper molt important durant les guerres napoleòniques i el Risorgimento

És situada prop del petit riu Irno, al centre de l’arc que forma la costa del golf de Salern El nucli antic és situat al vessant d’un turó, mentre que el sector modern s’estén al llarg de la costa Fabricació de ciment, indústries de la ceràmica i el vidre, alimentàries congelats Colònia romana Salernum fundada a l' ager picentinus 197 aC, passà al domini d’Odoacre s V i fou conquerida pels bizantins de Belisari ~540 Integrada al ducat longobard de Benevent 646, en desintegrar-se aquest 839 es convertí en capital del principat de Salern 847-1077 i del ducat normand de Pulla-Calàbria 1077-…

Testificada ja el 874, obtingué l’exempció de Ravenna de Lleó IX ~1050 Pròspera fins al segle XIV, els seus monjos es traslladaren a Ferrara segle XVI L’església 751-874, inspirada en les de Ravenna, amb diverses modificacions ulteriors segles X-XI, ofereix el complex decoratiu més notable de l’època a l’Alta Adriàtica Els frescs de l’església, del refetor i del capítol són del segle XIV