Resultats de la cerca

Un document del 945, quan la comarca no era repoblada, en donà la possessió al monestir de Santa Cecília de Montserrat Això i les troballes fetes a l’indret revelen que devia ésser un monestir o lloc de culte potser anterior als àrabs Durant el segle XIII consta encara com a priorat de Santa Cecília de Montserrat, sense que se’n sàpiguen gaires coses en concret El 1346 la capella fou reedificada pel rector de Vallfogona El poble hi anava en processó l’1 de maig, i tingué culte fins el 1723 Ara en resten unes poques ruïnes

Existia ja el 1152 i perdé l’autonomia al s XIV, que restà sotmesa a la de Santa Maria d'Aguiló Formà terme o quadra autònoma als s XIII i XIV Modernament es conegué per Sant Pere de les Roques

Un primer edifici fou erigit per Constantí 324 sobre el lloc tradicional de la tomba de l’apòstol Més tard 388 Valentinià i Teodosi hi erigiren la gran basílica, completada el 395 per Honori No sofrí canvis importants fins a l’incendi del 1823 De l’antiga només resta l’arc triomfal, amb els seus mosaics del segle V Reconstruïda 1854 d’acord amb el plànol antic, consta de cinc naus llargues i espaioses, separades per quatre files de columnes És servida per benedictins d’ençà de la construcció de l’abadia contigua 737, que tingué la màxima esplendor durant la reforma de Cluny segles X-XI En fou…

El santuari existia ja el 1234 i fou molt popular a partir del s XIII Segons una tradició, hi féu penitència sant Magí, un màrtir tarragoní de vida i existència llegendàries El 1603 el santuari fou cedit als dominicans de Santa Caterina de Barcelona, que hi fundaren un convent de cinc membres, els quals tenien cura del santuari i fomentaren la devoció i el culte del lloc amb la construcció de la capella de les Fonts, al centre de la vall, que, segons tradició, féu brollar sant Magí per calmar la set dels seus perseguidors, i les veïnes capelles de Sant Domènec i la Salut, que, amb les Coves…

Fou reformada en estil barroc 1603-1700 A l’interior, d’un decorativisme luxuriant, hi collaboraren Jacob Bertessi, Aliprandi i Vicent Garcia la volta és coberta per un gran fresc, obra mestra d’Antonio Palomino 1697-1700, de tema apocalíptic A la façana, més classicista, hi ha escultures de Bertessi, Lleonard Juli Capuç i Felip Coral, i és coronada per un edicle de Bernat Ponç Les pintures i talles de les capelles —obres de Capuç, Boney, Conchillos, Josep Vergara murals de la capella de la Comunió, etc— han estat força malmeses

Anomenada “cap i mare de totes les esglésies de la ciutat i del món” —antic títol de Jerusalem— pel fet d’ésser la catedral del bisbe de Roma, fou dedicada originalment al Salvador Després de la destrucció a causa d’un terratrèmol 896, fou reedificada per Sergi III 904-911 i dedicada a Joan Baptista ben aviat hi fou associat Joan Evangelista Destruïda per dos incendis 1308 i 1360, l’edifici actual fou construït sota diversos papes d’ençà d’Urbà V, pels arquitectes D Fontana 1543-1604 i F Borromini 1599-1667 La façana és obra d’A Galilei ~1734 A la banda NW de la basílica hi ha l’antic…