Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
San Lazzaro di Savena
Ciutat
Ciutat de la província de Bolonya, a l’Emília-Romanya, Itàlia.
El nom recorda un llatzeret que hi hagué fins al s XIV
Cava de’Tirreni
Ciutat
Ciutat de la província de Salern, a la Campània, Itàlia, situada en una àrea agrícola de poblament dispers.
Prop seu hi ha el monestir benedictí de La Trinità della Cava, fundat el 1011 Hi hagué especial devoció a la Mare de Déu de Montserrat L’actual edifici, refet el 1796, conserva el claustre gòtic
els Camps Elisis
© Fototeca.cat
Jardí públic de Lleida, a la vora esquerra del Segre, a l’indret de l’antiga Pobla del Cappont.
Fou inaugurat per l’alcalde Manuel Fuster el 1864 Fins el 1936 hi hagué un teatre municipal, centre de la vida cultural lleidatana, i també un templet de música Hom hi celebra anualment la fira de Sant Miquel
Lerici
Ciutat
Ciutat de la Ligúria, Itàlia, a la província de La Spezia.
Situada sobre una cala de l’est del golf de Gènova, té indústria pesquera i conreus d’oliveres El 1426 el duc de Milà, Felip Maria Visconti, cedí aquest port i el de Porto Venere a Alfons IV de Catalunya-Aragó, el qual, en compensació, renuncià a les seves aspiracions a l’illa de Còrsega Després de la derrota de Ponça, però, el rei català hagué de retornar aquestes bases marítimes 1435
Trapani
Ciutat
Capital de la província homònima, a l’illa de Sicília, Itàlia.
És un port pesquer i comercial al NW de l’illa, al peu de l’Erice, al fons d’una petita badia Les principals indústries són les alimentàries El 30 d’agost de 1282 hi desembarcà Pere II de Catalunya-Aragó per tal d’iniciar la conquesta de Sicília, en poder dels Anjou, sollicitat pels mateixos sicilians Hi hagué consolat de catalans del s XIII al XVI L’any 1408 fou el port de partida de Martí I de Sicília en l’expedició a Sardenya Entre els monuments, cal destacar la catedral, del s XII, reedificada al XVIII, i l’església de l’Annunziata s XIV
Chioggia
Ciutat
Ciutat de la província de Venècia, al Vèneto, Itàlia.
Situada al sud de la llacuna de Venècia, en una illa unida per diversos ponts a terra ferma És un dels ports de pesca més importants d’Itàlia, i té indústries derivades d’aquesta activitat La catedral, del s XI, fou reconstruïda segons plans de Baldassare Longhena al s XVII Correspon a l’antiga Fossa Clodia Formà part del ducat de Venècia L’anomenada guerra naval de Chioggia 1378-81 marcà l’última fase de les guerres entre Venècia i Gènova al s XIV Gènova, aliada amb Hongria i amb Francesc de Canara, senyor de Pàdua, derrotà els venecians a Pula i ocupà Chioggia, però hagué d’…
Pistoia
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Toscana, Itàlia, al NW de la vall de Florència.
Tradicionalment es dedica a la metallúrgia i a la manufactura de sabates i teixits La Pistoia romana resta lligada a la mort de Catilina 62 aC Cap al 1300 era un municipi important, sobretot en el camp de les finances començà, però, a decaure durant el s XIV quan, amb les lluites entre “blancs” i “negres”, hagué de sofrir les envestides de Florència i de Lucca fins que finalment es veié obligada a acceptar, el 1401, la sobirania de Florència Conserva les esglésies de San Bartolomeo in Pantano, San Giovanni Fuorcivitas, amb l’exterior de marbres verds i blancs, i Sant'Andrea, amb…
Todi
Ciutat
Ciutat de la província de Perusa, a l’Úmbria, Itàlia.
És situada damunt un turó 411 m que domina la confluència del Naia i el Tíber Té indústria i artesania de la fusta És seu episcopal Ciutat etrusca molt florent i, posteriorment, ciutat romana Colonia Iulia Tuder , hagué de sofrir, més tard, les escomeses de longobards i bizantins Innocenci III la inclogué en el patrimoni de Sant Pere, però la ciutat continuà amb una vida de fet independent i tingué un període s XI-XIV de riquesa i potència Conserva part de les antigues muralles s IV-III aC i restes de construccions romanes La muralla exterior és del s XIII A la Piazza del Popolo…
Como
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Llombardia, Itàlia.
Situada a la vora del sector sud-oest del llac de Como, és la principal ciutat de la regió del llac El seu emplaçament, al contacte entre els Alps i la plana del Po, en fa un centre comercial, turístic i industrial filats i teixits de seda, indústries mecàniques Entre els seus edificis sobresurten la catedral, de marbre, començada el 1396 i acabada als s XV i XVI, i el Broletto , antic palau municipal És l’antiga Comum Ocupada pels romans 196 aC, fou convertida posteriorment en colònia Durant l’edat mitjana patí les invasions de gots, bizantins, llombards i francs, els quals hi…
Trentino
Divisió administrativa
Regió del N d’Itàlia que coincideix amb la província de Trento i que, juntament amb el Tirol del Sud, forma la regió administrativa Trentino-Alto Adige.
Situada a la part meridional d’aquesta, limita amb el Tirol del Sud N, amb el Vèneto E i S i amb la Llombardia W i S La població és de parla italiana Pertanyent a la Rètia al segle III aC, fou conquerit per Roma el 15 dC, i en la divisió d’August formà part de la desena regió d’Itàlia Venetia et Histria Creat el regne longobard 569, fou establert el ducat de Trento, organitzat després com a marca, quan Carlemany se n'apoderà 774 Sota obediència imperial, a la fi del segle X, foren units el poder ducal amb l’eclesiàstic en mans dels bisbes ~1000, el qual poder no fou secularitzat fins el…