Resultats de la cerca

La capital és Trento Comprèn la regió alpina de la conca de l’Adige, la de l’Eisack i part de les del Brenta i Chiese Administrativament, comprèn la província de Trento, que coincideix amb el Trentino de parla italiana, i la província de Bozen, que coincideix amb el Tirol del Sud de parla alemanya La zona més muntanyosa constitueix la part més àmplia i massissa dels Alps italians, i és formada per un conjunt de grups cristallins, tots ells superiors als 3000 m, entre els quals es distingeixen l’Ortler 3899 m, els Alps de Vinschgau, els de Zillertal i de Pustertal i també part de l’Adamello La…

El país interior, que forma part dels Apenins Centrals, és un formidable muntanyam calcari, afaiçonat pels fenòmens càrstics, i migpartit per fosses tectòniques i depressions sinclinals vall de l’Aterno, conca de Sulmona dominades a l’E pel Gran Sasso d’Itàlia 2914 m i la Maiella i, a l’W, pel mont Velino 2487 m La conca del Fucino , abans endorreica, desguassa per un emissari subterrani cap a la Tirrena Aquestes depressions són claps agrícoles de poblament excepcionalment disseminat a l’entorn de ciutats L’Aquila 69 233 h 1996, la capital regional Sulmana, encreuament de camins Arezzano A…

Segona ciutat de l’illa, és situada al NW, a la vall del Rossello, petit afluent del Mascari, a 10 km de la costa Porto Torres, en una zona de turons que limiten la plana de la Nurra des de l’Alguer fins al golf d’Asinara El nucli antic, que conserva el seu aspecte medieval i romangué clos per les muralles fins a mitjan s XIX, és envoltat per la ciutat moderna, que s’ha desenvolupat com a centre comercialitzador dels productes agrícoles de la zona Arquebisbat i universitat fundada el 1562Fundada probablement pels habitants de la colònia romana de Torres, apareix com a entitat de població en…

Situació i presentació El terme limita al N amb el de Fontcoberta, al NE amb Vilademuls, amb el qual fa de límit, en part, la riera de la Farga, i al S amb els de Palol de Revardit i Sant Julià de Ramis Gironès Al SW limita amb Camós i a l’W amb Porqueres i Banyoles El sector de Sant Andreu del Terri, antic municipi que fou agregat a Cornellà el 1976, és drenat pel Terri i per diverses rieres, de les quals destaca la riera de Marimanya, afluent del Terri per la dreta El terreny és accidentat en el tros de la serra que separa el Terri i la riera de la Farga i al…

Situació i presentació El terme municipal de Porqueres ocupa una superfície al pla de Banyoles la riba occidental de l’estany de Banyoles forma el límit oriental del terme, i ja dins del de Banyoles hi ha el petit estanyol de Porqueres El sector occidental del terme és accidentat pels contraforts nord-orientals del massís de Rocacorba, que són les serres de Pujarnol i de Sant Patllari 652 m més al N hi ha la serra del Ginestar El límit septentrional del terme coincideix parcialment amb el curs de la riera de Rodeja, afluent del Fluvià, i passa després pel collet de les Boixeres, que fa de…

Situació i presentació El terme és drenat per la riera de Matamors, afluent per la dreta del Terri, com ho és el Revardit, que fa de límit S amb el terme de Canet d’Adri Gironès A llevant limita amb els municipis de Cornellà del Terri i Palol de Revardit, límit que coincideix en gran part amb la capçalera del torrent de Comanell i el seu aiguabarreig amb el torrent de Sorda, que desguassa al Terri dintre del terme de Cornellà del Terri El límit septentrional amb Porqueres passa pel serrat de Vilarnau i pel Clot del Llop, sota el camí antic d’Olot a Banyoles, ja fora del terme de Camós La part…

Situació i presentació Al N confronta, per la riera de Centenys, amb el municipi d’Esponellà i, a ponent, per la riera i l’estany d’Espolla amb Porqueres A migdia afronta amb Cornellà del Terri i, a llevant, per sota del puig de Santa Caterina, amb Vilademuls, municipi amb el qual limita també al NE, sota el puig de Sant Roc, ja dintre Vilademuls Bona part del terme és ocupada per boscos de pins i alzines i sotabosc amb matollar de diverses espècies El terme comprèn els pobles de Fontcoberta, cap de municipi, i Vilavenut, els veïnats d’Espasens, Fares, la Farrès, Figueroles i la urbanització…

La capital és Florència Morfològicament es caracteritza per la complexitat i la varietat És formada per l’alternança de relleus muntanyosos, turons, conques internes i petites planes això no obstant, hom pot distingir-hi el sector dels Apenins toscanoemilians, més alts i potents al N, formats per serres paralleles en direcció NW-SE, i el sector subapení, amb relleus més suaus i modests, i encerclant-los tots dos, conques interiors, la més important de les quals és la de Florència, regada per l’Arno, riu principal de la Toscana La costa és formada per àmplies platges que s’obren entre els…

Situació i presentació El terme arriba des de la dreta del Fluvià fins prop de la riba esquerra del Ter Ocupa la serralada que separa les conques d’ambdós rius i les valls de les nombroses rieres que drenen el terme, principalment la riera de la Farga, afluent del Ter, i els seus torrents de Règalo i de Siriana El límit septentrional del terme és format parcialment pel Fluvià, però inclou un meandre de l’esquerra d’aquest riu En aquest sector, el riu fa de límit entre Vilademuls i els termes de Pontós, al NE, i Navata, al N, municipis de l’Alt Empordà A l’E, el límit amb el terme de Bàscara…

Els límits El límit septentrional el constitueixen d’W a E la vall del Roine, l’altiplà suís i l’altiplà de Baviera Pel S, els Alps cauen bruscament sobre la plana del Po, que ocupa tot el N d’Itàlia En aquest llarg recorregut generalment hom distingeix els Alps occidentals, des de la Mediterrània fins al Mont Blanc, els Alps centrals, que ocupen el S de Suïssa i Àustria fins al pas de Brenner, i els Alps orientals, que per una part es perden dividits en múltiples digitacions a la plana hongaresa i que pel S continuen en les serralades calcàries de la costa de Croàcia Se…