Resultats de la cerca

Centre miner extracció de coure i ferro, hi ha escola de mines És bisbat i conserva la catedral del s XIII

Centre industrial alimentació, fusta i miner ferro, equipat amb una termocentral Fundada el 1707 com a plaça fortificada, dugué el nom d' Ust'-Abakanskoje fins el 1931

Fundada el 1725, és un centre siderometallúrgic que utilitza el mineral de ferro dels jaciments de l’Ural Posseeix instituts superiors d’ensenyament, teatres dramàtic i de titelles i museus etnogràfic i d’art

Situada als contraforts orientals dels Urals, en contacte amb la plana de la Sibèria Occidental, vora el riu Miass És un important nucli industrial foneries, maquinària, indústria química, farmacèutica, alimentària, de la confecció, d’automòbils que es beneficia de la proximitat de jaciments miners conca hullera de Čel’abinsk i ferro Té aeroport

És situada al peu del Tomatico, a 3 km del riu Piave, en l’indret on aquest abandona l’ampla vall sinclinal que separa els Alps dels Prealps És un centre agrícola blat de moro, patates, fruita i ramader bovins Hi ha indústria de la fusta, del ferro i de la llana

D’origen incert, gràcies a la seva posició de port d’escala del comerç del ferro, esdevingué, a partir del s VI aC, un nucli pròsper de població molt vinculat a Grècia Sota la influència de Roma s III aC, en temps de Sulla començà la seva decadència Malgrat això, fou encara seu episcopal Conserva monuments funeraris d’un gran valor

La població s’aixeca sobre l’emplaçament d’un antic poblat etrusc una petita llenca de terra ficada dins una llacuna estesa entre les dues franges de terreny que uneixen el Monte Argentario amb la terra ferma Conserva restes etrusques i muralles del temps del domini castellà Extreu mineral de ferro del Monte Argentario La llacuna té fama pels nombrosos ocells de pas que la visiten

És un centre agrícola i miner ferro de l’estepa de Kursk Esmentada per primer cop el 980 i fortificada pel príncep Vladimir 991, tingué un paper molt important en les guerres feudals s XII i contra els tàrtars del Dnièper i el Volga Després perdé importància, fins a convertir-se en un poble s XVIII Hom hi ha dut a terme excavacions arqueològiques

La capital és Abakan Limitada a l’E pels Kuzneckij Alatau i al S per l' okrug dels Tuva, al N s’obre vers la conca del Ienissei, el qual, navegable, li marca la frontera de l’W Un afluent d’aquest riu, l’Abakan, travessa el sud del país en direcció SW-NE Hi ha indústries extractora carbó, ferro, metalls no ferrosos, de la fusta, lleugera i alimentària Hi ha conreu de cereals i bestiar boví i oví

Domina l’altiplà que constitueix el fons de la conca eugubina Hi ha agricultura blat, vi i oli d’oliva, artesania de la ceràmica, amb tallers de majòlica ja cèlebres al s XVI, treballs en ferro forjat i mobles artístics Té indústria tèxtil, manufactures de tabac, fàbriques de ciment i bòbiles És seu episcopal Correspon a la romana Iguvium És una ciutat d’aspecte medieval i amb bells edificis medievals i renaixentistes Formà part del ducat d’Urbino