Resultats de la cerca
Es mostren 64 resultats
Ischia
2benny (CC BY 2.0)
Illa
Illa italiana de la mar Tirrena, a la província de Nàpols, entre el golf de Nàpols i el de Gaeta.
L’altura màxima és un volcà inactiu, l’Epomeo 789 m Les terres són fèrtils i ben conreades Té una central geotèrmica i una estació termal És un port pesquer A la costa oriental hi ha un castell construït per Alfons IV de Catalunya-Aragó El 1284 el futur Carles II de Nàpols cedí l’illa a Roger de Lloria, el qual l’ocupà en nom de Pere II de Catalunya-Aragó Perduda, Alfons IV de Catalunya-Aragó la tornà a ocupar el 1423 i, en conquerir 1443 el regne de Nàpols, hi establí una colònia de catalans per tal que es barregessin amb la població autòctona perquè aquesta no es revoltés, i els confirmà…
el Raval de Gandia
Història
Antiga moreria de Gandia (Safor), que restà despoblada amb l’expulsió del 1609 (aleshores tenia 75 focs).
baronia de Monterosso
Geografia històrica
Jurisdicció feudal siciliana, prop de Siracusa, que el 1408 adquirí el vescomte Bernat IV de Cabrera, comte de Mòdica, d’Enrico Rosso, en canvi de la baronia de Militello.
Des d’aleshores restà sempre en poder dels comtes de Mòdica
Elca
Despoblat
Despoblat del municipi d’Oliva (Safor), a la vall d’Elca, tributària, per l’esquerra, de la rambla de Gallinera.
Antiga alqueria islàmica, fou lloc de moriscs, i restà despoblat des del 1609
Subiaco
Ciutat
Ciutat de la província de Roma, al Laci, Itàlia.
Situada 72 km a l’E de Roma, a la dreta de l’Aniene, deu l’origen als esclaus que hi construïren els llacs artificials i la villa imperial de Neró És famosa pel monestir de Santa Escolàstica o Protocenobio, l’únic que resta dels dotze que hi fundà Benet de Núrsia s V, i per la cova Sacro Speco, al flanc de la muntanya, on visqué com a ermità El Protocenobio conserva l’antic campanar llombard s XI i el claustre romànic cosmatesc s XIII la resta dels edificis pertanyen al s XVI, i l’església al XVIII A la seva impremta foren impresos 1464 els primers incunables italians La reforma de l’abat…
l’Ombria
Despoblat
Despoblat del municipi de Tavernes de la Valldigna (Safor), situat al sud de la ciutat.
Antic lloc de moriscs 43 focs el 1609 de la fillola de la Vall d’Alfàndec, restà despoblat a l’expulsió
Reconxent
Antic poble
Antic poble del municipi de Vilallonga de la Safor.
Lloc de moriscs 53 focs el 1602, fou erigit en parròquia Santa Maria el 1535 i tingué com a annexos Forna i Almasseta Restà despoblat amb l’expulsió dels moriscs del 1609
Iesi
Ciutat
Ciutat de la província d’Ancona, a les Marques, Itàlia, situada a la vora del riu Esino.
El barri antic resta envoltat per muralles del s XIV És centre i mercat agrícola, amb fabricació de maquinària agrícola, sabó, teixits de seda, llana i fabricació de paper Conserva el Palazzo della Signoria s XV, seu de l’ajuntament, biblioteca i museu d’art
Mondúber
Massís calcari de la Safor, que separa l’horta de Gandia (SSE) i una part de la Valldigna (terme de Barx) de la resta de la Valldigna (Xeresa, Xeraco).
Constitueix l’extrem SE del Sistema Ibèric, influït ja per la tectònica de les serres prebètiques Enllaça, d’una banda, amb la serra Grossa pels engorjats del riu d’Albaida, i, de l’altra, amb la serra de Benicadell per la vall del riu de Vernissa Culmina a 841 m alt, al límit entre els termes del Xeresa i Gandia
Frosinone
Ciutat
Capital de la província homònima, al Laci, Itàlia.
És situada a la comarca de la Ciociaria, a tocar del riu Cosa, afluent del Sacco, dalt d’un turó, des d’on domina la plana del Sacco La ciutat té aspecte modern, amb carrers rectes i amples Dels habitants del terme només la meitat viuen al nucli urbà la resta és dispersa per l’àrea agrícola, intensament conreada, dels voltants Centre agrícola vinya, oliveres, cereals i mercat de bestiar
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina