Resultats de la cerca
Es mostren 83 resultats
Bronte
Ciutat
Ciutat de la província de Catània, a Sicília, Itàlia.
Emplaçada al vessant occidental de l’Etna, és un centre agrícola productor de cereals, vi, oli, ametlles i fruites
Sesto Fiorentino
Ciutat
Ciutat de la província de Florència, a la Toscana, Itàlia.
Situada al vessant sud-occidental del Morello, es destaca com a centre tradicional de la indústria de ceràmica també hi són importants les indústries alimentàries
cala Figuera
Cala
Cala de la costa meridional de Mallorca, dins el terme de Calvià.
Limitada al sud pel cap de cala Figuera , promontori que constitueix l’extrem occidental de la badia de Palma i que és coronat per la torre de cala Figuera del 1580 i per un far
Palmi
Ciutat
Ciutat de la província de Reggio de Calàbria, a Calàbria, Itàlia.
Situada dalt l’Aspromonte occidental, a la vora del golf de Gioia, és centre comercial i agrícola i té port Reconstruïda després dels terratrèmols del 1783, del 1898 i del 1908, el seu aspecte és modern
Ferentino
Ciutat
Ciutat de la província de Frosinone, al sud del Laci, Itàlia.
És situada al cim i al vessant meridional d’un turó que domina la vall del Sacco, al límit occidental de la comarca de la Ciociaria Economia agrícola, amb conreus d’oliveres, vinya i blat Fonts termals d’aigües sulfuroses, amb balneari
el Sec
Derelicte situat prop de l’illot del Sec, al terme municipal de Calvià (Mallorca).
És datat de la meitat del s IV aC i és l’únic d’aquesta cronologia a la Mediterrània occidental Portava un carregament compost principalment per àmfores gregues i ceràmiques fines àtiques Amb tot, la presència de peces púniques i, sobretot, els grafits de mercader en aquesta llengua gravats sobre peces àtiques han fet pensar que devia ser una nau púnica
Son Fe
Llogaret
Llogaret del municipi d’Alcúdia (Mallorca).
Situat a la zona més accidentada, al SW del terme, centrat per l’església construïda el 1935 i convertida en vicaria in capite , que s’alça al vessant occidental del puig de Son Fe 260 m alt i que domina la vall de Son Fe Entre el 1935 i el 1950 hi hagué un convent d’augustinianes Prop seu hi ha unes mines de carbó
Elba
© Guillem Verger
Illa
Illa de la mar Tirrena, a Itàlia, pertanyent a la província de Liorna.
La capital és Portoferraio D’aspecte muntanyós, comprèn una àrea de roques sedimentàries a la part oriental, una de roques eruptives a la central i una cúpula granítica a l’occidental La principal riquesa de l’illa és el ferro, que hom troba a la costa d’orient És separada de la península Itàlica pel canal de Piombino Anomenada Aithalía en grec i Ilva en llatí, fou habitada pels etruscs, foceus, cartaginesos i romans A l’edat mitjana la posseïren els pisans i els genovesos Pertangué a Castella del 1596 al 1709, i després al regne de Nàpols adjudicada a França pel tractat d’Amiens 1802, el…
es Pla
Contrada fisiogràfica de Mallorca, entre la badia d’Alcúdia i el puig de Randa, i entre el Raiguer i la serra de Llevant.
Compresa dins la Mallorca Septentrional i l’Oriental, inclou l’angle sud-est de la Mallorca Occidental fins a l’horta de Palma És una plana de materials miocènics amb fragments eocènics i quaternaris La vegetació d’alzinar i màquia de garric i olivella ha desaparegut, en bona part desplaçada pels conreus 70% del territori cereals i, modernament, l’ametller És important el regadiu al voltant de sa Pobla La població, amb tendència a la minva, és més densa al NW, si bé les ciutats de Manacor i Felanitx són vora el límit llevantí Els nuclis perifèrics Palma, Manacor, Inca atreuen els…
República Cisalpina
Geografia històrica
Estat creat per Bonaparte, a partir del 29 de juny de 1797, amb territoris alliberats del jou austríac República Transpadana) o separats de la República de Venècia.
Amb l’addició de la república Cispadana i altres annexions, el nou estat, dividit en departaments, i amb capital a Milà, comprenia més de dos milions i mig d’habitants, i ocupava la major part de les regions actuals de Llombardia i Emília-Romanya excepte Parma i la franja occidental de Venècia Era regit per una constitució que imitava la francesa del 1795, amb un poder executiu collegiat de 5 membres directors i un de legislatiu bicameral Contra dificultats interiors politicosocials i l’atac exterior austríac, pogué subsistir gràcies a les victòries napoleòniques, i recuperà la…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina