Resultats de la cerca

Centre del Polesine, és nus de comunicacions i mercat de grans, i també té alguna indústria Els seus carrers s’han desenvolupat, en cercle, a partir de les defenses, en pentàgon, de l’antic castell Bisbat catòlic Catedral del segle X, restaurada el 1696

És centre d’una rica zona agrícola, a la dreta del canal de Bereguardo, no lluny del Ticino Té indústria derivada de les activitats agrícoles i ramaderes centrals lleteres També té indústria del vidre, tèxtil i fabricació de sabons Conserva un castell del segle X, reconstruït l’any 1382

És el principal centre italià de la indústria tèxtil de llana, i també fabrica maquinària i teixits de cotó Coneguda amb el nom de Bugella, les primeres notícies daten de l’any 826, quan era feu del comte Bosonidi de Provença Des del segle X fins al 1377 la ciutat restà pràcticament sota el domini dels bisbes de Vercelli, i el 1379 passà als comtes de Savoia Al segle XVI fou ocupada per francesos i espanyols, i per la pau de Cateau-Cambrésis retornà a Savoia El 1622 Biella fou elevada a la categoria de capital de província

És situada a la Riviera de Ponent, en una curta plana a la desembocadura del Letimbro Deu la seva importància al port de mar, actualment el segon de la Ligúria després de Gènova Centre comercial carbó, oli mineral, ferro, manté una gran indústria siderúrgica, mecànica, d’adobs i de productes alimentaris Antiga Savo dels lígurs, fou devastada pels longobards segle VII A la fi del segle X, juntament amb Vado, formava part de la marca dels Aleramici de Montferrat Després de successives dependències Gènova, França, els Sforza, etc, fou convertida 1528 en una simple fortalesa de Gènova No es reféu…

Té port, de poc moviment comercial, i és seu d’un arquebisbat Corresponent a l’antiga Hydruntum i seu episcopal, esdevingué, a la segona meitat del segle VI, un dels centres principals de la dominació bizantina a Itàlia i punt d’enllaç comercial entre l’Orient i els països de l’Adriàtica Fou la capital de l’antiga terra d’Òtranto , part extrema de la península Salentina Amb Bari i Tàrent, fou un focus de resistència bizantina contra els normands segle XI Sacsejada per les guerres internes d’Itàlia i saquejada pels turcs 1480, fou, durant molt de temps, possessió de la corona catalanoaragonesa…

Conserves alimentàries, manufactures ceràmiques, fàbriques de llumins Universitat, fundada el 1307 Arquebisbat catòlic Ciutat etrusca Perusia , hagué de sotmetre's a Roma el 295 aC Octavi la féu cremar amb motiu de la guerra de Perusa 41-40 aC, però la reconstruí acabada aquesta Pertangué a l’exarcat de Ravenna i el 754 s’integrà als Estats Pontificis, bé que aconseguí d’independitzar-se'n després El 1540 revertí al domini del papa i el 1860 s’integrà al novell estat italià Conserva restes etrusques la porta de la Mandorla, l’arc dit d’August, la porta Marzia, etc, i nombroses necròpolis…

És situada prop del petit riu Irno, al centre de l’arc que forma la costa del golf de Salern El nucli antic és situat al vessant d’un turó, mentre que el sector modern s’estén al llarg de la costa Fabricació de ciment, indústries de la ceràmica i el vidre, alimentàries congelats Colònia romana Salernum fundada a l' ager picentinus 197 aC, passà al domini d’Odoacre segle V i fou conquerida pels bizantins de Belisari ~540 Integrada al ducat longobard de Benevent 646, en desintegrar-se aquest 839 es convertí en capital del principat de Salern 847-1077 i del ducat normand de Pulla-Calàbria 1077…

Ciutat dormitori, els habitants treballen a les indústries de Trieste i a les drassanes de San Rocco Conserva la catedral, del segle XV, i a la part alta una església del segle IX Possessió dels patriarques d’Aquileia 1291, el 1451 passà a la república veneciana

Indústries alimentàries, químiques i tèxtils seda Balnearis Nus ferroviari i aeroport Fundada al segle IX pels bizantins, fou envaïda posteriorment pels sarraïns, els normands i els angevins Sota la dominació borbònica decaigué i no ressorgí fins al segle XVIII Tingué un paper molt important durant les guerres napoleòniques i el Risorgimento

Situada al sud de Pavia, a la zona de contacte entre els Apenins Lígurs i la plana del Po, és un centre comercial de productes agrícoles vinya, fruiters, farratge, cereals i industrials indústries alimentàries, tèxtils, metallúrgiques i mecàniques i un important nus de comunicacions Correspon al centre lígur d' Iria , arruïnat ja en època romana La ciutat actual renasqué al segle X entorn del castell, que fou senyoria dels Visconti i dels Sforza Conserva l’església de Sant'Ilario segle XII i la catedral de San Lorenzo segle XVII El castell actual fou remodelat al segle XIV