Resultats de la cerca

Ocupa el promontori homònim El nucli principal és a Porto Santo Stefano, entre la mar i el peu de la muntanya

El seu cim, que s’enlaira fins als 4807 m en territori francès, representa la màxima altitud d’Europa, exceptuant els monts caucàsics Rússia Constituït bàsicament per roques molt dures —granulita en particular— i metamòrfiques, el massís del Mont Blanc és ben delimitat per una sèrie de valls profundes En alguns sectors presenta un relleu de crestes i puntes d’una gran bellesa hi destaquen l’Aiguille du Midi, l’Aiguille du Géant, l’Aiguille Noire i les Grandes Jorasses En el sector francès, particularment, les glaceres ocupen encara una extensió considerable la Mer de Glace és la més gran La…

Centre agrícola Conserva les restes d’un castell feudal construït per Frederic II

Situada a les vores meridionals de la Conca d’Oro, es dreça sobre una terrassa d’uns 300 m d’alçada, a la falda del mont Caputo Seu arquebisbal, cresqué entorn d’un monestir benedictí fet construir per Guillem II de Sicília Durant els segles XIII-XIV fou víctima de continuades devastacions a causa de la rivalitat angevina i catalanoaragonesa Té una catedral molt notable, última resta de l’arquitectura normanda a l’illa, amb tres naus, que excelleix, sobretot, pel conjunt riquíssim de mosaics bizantins dels segles XII i XIII Són també notables les portes de bronze, de Bonanno de…

Port a l’Adriàtica, molt actiu Té fàbriques de lli i de cotó i blanqueries Conserva les restes de les muralles medievals i la catedral, del segle XIV Molt a prop hom ha descobert algunes tombes corresponents a l’antiga ciutat d’Egnatea, destruïda al segle V

Nucli industrial maquinària i teixits Comuna medieval autònoma, el 1445 passà a la república de Venècia, de la qual fou un centre important, i el 1797 a Àustria, per concessió de la França revolucionària, que posà fi a la república veneciana Durant la Primera Guerra Mundial fou ocupada per Itàlia 1915-17 i reconquerida pels austríacs, que l’abandonaren definitivament el 1918 Molt danyada pels combats, fou reconstruïda després de la guerra

Té fonts d’aigües minerals sulfuroses

Indústria ceràmica, farmacèutica i siderúrgica Antiga seu universitària

Indústries d’explosius i farmacèutiques Conserva un castell del s XV, refet al s XVII

La capital és Campobasso S'estén des del vessant oriental de la serralada dels Apenins fins a la mar Adriàtica, i passa d’un paisatge de muntanya, que es va degradant, fins a la plana litoral L’agricultura és la base principal dels recursos econòmics, i el conreu més estès són els cereals també hi ha vinya i oliveres i té ramaderia Hi ha indústria de la confecció i alimentària