Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Aosta

Arc de triomf romà d’Aosta
© MPG
Ciutat
Capital de la Vall d’Aosta, Itàlia, vora el riu Dora Baltea.
És el centre agrícola i comercial d’una vall rica i incrementada pels boscs de les muntanyes La ciutat s’ha desenvolupat com a nucli industrial siderúrgia, química, teixits i turístic belleses naturals, monuments antics És també un nus de comunicacions per les rutes transalpines cap a França i Suïssa Seu del govern autonòmic de la regió Correspon a la ciutat romana d' Augusta Praetoria Formà part dels dominis dels Savoia La ciutat conserva importants restes de l’època romana
Pinerolo
Ciutat
Ciutat de la província de Torí, al Piemont, Itàlia, als peus dels Alps.
Indústries tèxtils, elèctriques, mecàniques i alimentàries Bisbat catòlic La seva catedral i l’església de San Maurizio presenten mostres del gòtic tardà
Alps Penins
Massís
Part dels Alps occidentals, prop de la frontera helveticoitaliana.
Hi ha el Monte Rosa 4645 m, el mont Cerví 4482 m i el Weisshorn 4512 m
Vall d’Aosta
Divisió administrativa
Territori de l’Europa centromeridional, als Alps occidentals, que coincideix aproximadament amb la regió autònoma italiana del mateix nom.
Emmarcada pels Alps Penins N i pels Alps de Graies S, limita al N amb el cantó suís de Valais, a l’W amb la Savoia França i al S i a l’E amb el Piemont La capital és Aosta La geografia Regió geogràficament molt individualitzada, muntanyosa i de terres altes amb una altitud mitjana superior a 2000 m, correspon a la conca alta de la Dora Baltea afluent del Po, encerclada pels cims més alts dels Alps, del Mont Blanc al Monte Rosa, regió de contacte entre els Alps centrals i els occidentals La part alta de la vall corre d’W a E, en sentit longitudinal a l’eix alpí, fins després de la confluència…
mont Cerví

El mont Cerví
xulescu_g (CC BY-SA 2.0)
Cim
Pic dels Alps Penins, al límit entre el Piemont (Itàlia) i el cantó de Valais (Suïssa) (4.482 m).
És constituït per gneis i té una forma piramidal aguda característica que en fa difícil l’escalada És voltat de geleres i glaceres La primera ascensió fou aconseguida per un grup de set alpinistes comandats per Edward Whymper 14 de juliol de 1865 durant el descens la corda es trencà i moriren R Hadow, C Hudson, F Douglas i el guia M Croz L’italià JA Carrel pujà pel vessant italià el 17 de juliol del mateix 1865 La paret nord, una de les més difícils dels Alps, fou vençuda per Toni i Franz Schmid 1 d’agost de 1931 Walter Bonatti escalà la paret nord, tot sol i a l’hivern, en…