Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Viadana
Ciutat
Ciutat de la província de Màntua, a la Llombardia, Itàlia.
Situada a la riba esquerra del Po, és un centre agrícola, i té indústria alimentària Antigament fou famosa per la fabricació de tela de veles
Venaria
Ciutat
Ciutat de la província de Torí, al Piemont, Itàlia.
Centre agrícola, té indústria tèxtil i alimentària Anomenada antigament Altessano Superiore , al s XVIII canvià el nom pel de Venari Reale , a causa del palau de caça que hi féu bastir Carles Manuel II
Venècia Júlia
Geografia històrica
Nom donat després de la Primera Guerra Mundial a la regió de la Itàlia septentrional corresponent a les actuals províncies italianes de Gorízia i Trieste (dins la regió de Friül-Venècia Júlia) i les províncies de Pula i Fiume, pertanyents fins el 1920 a la Carniola i tornades a Croàcia el 1947.
Constituïa una de les Tres Venècies La denominació de Venècia Júlia havia estat proposada per GIAscoli, en substitució de l’austríaca Küstenland ‘Litoral’, i comprenia també la part de Gorízia passada a Iugoslàvia, territoris corresponents a les antigues Ístria i Libúrnia, conegudes antigament com a Regio Iulia
Como

El llac Como des de Varenna
danddsummers (CC BY-NC-ND 2.0)
Llac
Llac d’origen glacial de la Llombardia, Itàlia, al peu dels Alps, retingut per una antiga barrera morènica.
És alimentat pel riu Adda , que també li fa d’emissari Ocupa una depressió que s’obre entre massissos calcaris i s’estenia antigament fins a Chiavenna ocupant l’extensió actual del llac Mezzola A les seves vores hi ha diversos nuclis turístics i comercials, els més importants dels quals són Lecco i Como
Vigevano
Ciutat
Ciutat de la província de Pavia, a la Llombardia, Itàlia.
Situada a la dreta del Ticino, és el centre de la indústria del calçat més important d’Itàlia també hi ha indústries mecàniques i tèxtils Famosa antigament per les manufactures de seda, els Sforza, que hi tenien una villa de caça, construïren la Piazza Ducale, porticada, i ampliaren l’antic Castello Visconti s XV
Aquileia
Localitat
Localitat de la província d’Udine, al Friül-Venècia Júlia, Itàlia.
Ocupada antigament pels venetoillírics i pels celtes, Aquileia esdevingué el 181 aC una colònia romana fortificada Després de Dioclecià fou escollida com a residència imperial El seu port tingué una gran importància com a centre d’expedició de mercaderies vers els països danubians i a Illíria Fou presa i destruïda per Àtila el 452 Seu episcopal, fou erigida en patriarcat al començament del segle VIII, que exercí la seva jurisdicció sobre tot el Vèneto fins a la supressió del patriarcat decretada el 1751 per Benet XIV
Ragusa

Ragusa
Herbert Frank (CC BY 2.0)
Ciutat
Capital de la província homònima, a l’illa de Sicília, Itàlia, situada al SE de l’illa.
La part vella Ragusa Inferiore és situada al lloc on antigament existí un castell bizantí Després del terratrèmol del 1693 fou construïda, amb traçat regular i en un altiplà situat a més altura, la Ragusa Superiore De la ciutat vella es conserva el portal de l’església de San Giorgio Vecchio, i a la nova ciutat es conserven els monuments barrocs la catedral és de 1706-60 Fabricació d’adobs i de plàstics Jaciments d’asfalt en mines sota terra i a cel obert Hi ha dipòsits de petroli començats a explotar el 1954 Oleoducte fins a Augusta
Sabina
Regió
Regió de la Itàlia central, a la regió administrativa del Laci, que comprèn els monts Sabins, la conca de Rieti, les valls mitjana i baixa del Turano i part de les valls del Vellino, del Salto, del Tíber i de l’Aniene.
La capital és Rieti Els relleus montuosos, per l’erosió dels agents atmosfèrics sobre els terrenys calcaris, presenten formes aspres, en les quals són freqüents els fenòmens càrstics Té conreus de cereals, oliveres, vinyes i farratge per a la cria del bestiar Habitada antigament pels sabins sabí, el 290 aC fou sotmesa per Roma i seguí la sort de l’Imperi August la incorporà a la IV regió d’Itàlia i, posteriorment, sota Constantí passà a formar part de la Tuscia Dividida entre els ducats de Spoleto i de Roma, al llarg del s VIII tingué una gran prosperitat fins que fou devastada pels sarraïns…
Benevent
Ciutat
Capital de la província de Benevent, a la Campània, Itàlia, situada a la confluència dels rius Sàbato i Calore.
Situada en una ampla conca voltada de muntanyes, té una indústria alimentària, de maquinària agrícola derivada de l’agricultura Hi és conservat un arc triomfal, dedicat a Trajà, que fou acabat per Adrià Ciutat d’origen samnita, la seva importància històrica fou determinada per la seva posició estratègica Antigament anomenada Malaventum , els romans li canviaren el nom pel de Beneventum, i li donaren l’estatut de colònia romana després de les guerres samnites i de la victòria romana que hi obtingué Mani Curi Dentat el 268 aC sobre Pirros de l’Epir, la qual determinà la retirada d’aquest de…
Basilicata
Divisió administrativa
La capital és Potenza S'estén de nord a sud des del riu Ofanto fins a Calàbria, i entre el golf de Tàrent i el golf de Policastro és constituïda per blocs calcaris, plecs de conglomerats durs, conques excavades al flysch i margues del Triàsic i del Pliocè, molt perjudicades pels terratrèmols La part occidental és travessada per l’Apení Lucà mont Sirino, 2 005 m, que s’escalona cap al golf de Tàrent L’àrea de turons oriental, d’uns 600 m, és constituïda per materials sedimentaris sense bosc i amb forta erosió cap al nord s’eleva el mont Vulture 1 330 m, antic volcà amb llacs de cràter Els rius…