Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Merate
Ciutat
Ciutat de la província de Lecco, a la Llombardia, Itàlia.
Indústries tèxtils Antic feu dels bisbes de Milà i, després, dels abats de San Dionigio, de Milà, té el palau Prinetti, refet al s XVIII
Nuoro
Ciutat
Capital de la província italiana homònima, a l’illa de Sardenya, Itàlia.
Situada al centre-est de l’illa, a 553 m d’altitud i al peu del mont Ortobene, és un centre comercial, agrícola i ramader D’origen preromà, a l’alta edat mitjana fou residència dels bisbes d’Ottana Nuoro anà substituint aquesta ciutat també en importància comercial Seu episcopal amb nom propi des del 1928 Hi són importants els monuments nuràgics
Vignola
Ciutat
Ciutat de la província de Mòdena, a l’Emília-Romanya, Itàlia.
Situada a la riba esquerra del Panaro, a l’entrada de la plana del Po, és un centre agrícola i un florent mercat vinícola Té indústria alimentària conservera i enològica, paperera i de materials de la construcció Entre els monuments destaca el castell de la Rocca esmentat ja l’any 826, antiga possessió dels bisbes de Mòdena, que conserva diverses sales adornades amb frescs de l’escola bolonyesa del s XV
Montepulciano
Ciutat
Ciutat de la província de Siena, a la Toscana, Itàlia.
Vins famosos Bisbat Fundada pels etruscs, fou disputada posteriorment pels bisbes de Siena i d’Arezzo i esdevingué ciutat autònoma al s XII, aliada o en lluita amb Siena o amb Florència, segons els períodes Entre els monuments, cal destacar l’ajuntament s XV, el palau Tarugi, de Vignola, i la catedral, d’Ippolito Scalza s XVI Ada Sangallo, el Vell, hi construí l’església de San Biagio i el palau Contucci o del Monte
Biella
Ciutat
Capital de la província homònima, al Piemont, Itàlia, vora el riu Cervo.
És el principal centre italià de la indústria tèxtil de llana, i també fabrica maquinària i teixits de cotó Coneguda amb el nom de Bugella, les primeres notícies daten de l’any 826, quan era feu del comte Bosonidi de Provença Des del segle X fins al 1377 la ciutat restà pràcticament sota el domini dels bisbes de Vercelli, i el 1379 passà als comtes de Savoia Al segle XVI fou ocupada per francesos i espanyols, i per la pau de Cateau-Cambrésis retornà a Savoia El 1622 Biella fou elevada a la categoria de capital de província
Tirol
Regió
Regió dels Alps orientals, dividida entre els estats d’Àustria (Tirol o vall de l’Inn i Tirol Oriental o capçalera del Drava) i Itàlia (Tirol del Sud o capçalera de l’Adige).
És un territori molt muntanyós que s’estén entre Baviera, al N, i el Trentino al S S'hi distingeixen una sèrie de massissos formats per roques metamòrfiques, continuació de la zona axial de la gran serralada alpina, amb altures superiors als 3 000 m l’Ortler Ortles, l’Ötztaler, el Zillertal, el Brenner i l’Alt Tauern a ambdós costats d’aquests s’estenen els Prealps calcaris, amb altituds més modestes Alps de Pusteri, Càrnics, Dolomites, Lechtal A la zona de contacte estructural entre ambdós massissos s’inscriuen els solcs longitudinals de les valls de l’Inn i del Drava, que reben petites…
Bozen
Ciutat
Ciutat del Tirol del Sud, capital de la província de Bozen, al Trentino-Alto Adige, Itàlia, situada a la confluència dels rius Eisack i Talfer.
És un nucli comercial i industrial, afavorit per l’abundància d’energia elèctrica A causa de les belleses naturals i artístiques de la rodalia s’ha convertit en una gran localitat turística Hi ha encreuament de ferrocarrils i carreteres vers Àustria i la plana del Po Als s VII i VIII l’antiga Banzanum pertangué als ducs de Baviera posteriorment s XI passà als bisbes de Trento i als comtes del Tirol Del 1531 al 1890 fou del domini dels Habsburg, fins que formà part del regne napoleònic d’Itàlia El 1814 tornà a Àustria Pel tractat de Saint-Germain-en-Laye 1919 la ciutat fou…
Ascoli Piceno
Ciutat
Capital de la província d’Ascoli Piceno, a les Marques, Itàlia, situada a la confluència dels rius Tronto i Castellano.
És el centre comercial d’una àmplia àrea agrícola cereals, vi, oli, hortalisses amb indústries tèxtils seda, químiques, alimentàries i papereres Antiga capital dels piceni , amb el nom d' Asculum , conquerida pels romans el 286 aC Participà activament en la guerra social entre Roma i els seus antics aliats 91 aC Després d’ésser ocupada pels gots cap al 544 i pels longobards, els quals la incorporaren al ducat de Spoleto, la ciutat passà successivament sota el govern dels bisbes locals fins que fou constituïda en comuna lliure l’any 1185 Durant els s XIV i XV, Ascoli Piceno fou…
Trentino
Divisió administrativa
Regió del N d’Itàlia que coincideix amb la província de Trento i que, juntament amb el Tirol del Sud, forma la regió administrativa Trentino-Alto Adige.
Situada a la part meridional d’aquesta, limita amb el Tirol del Sud N, amb el Vèneto E i S i amb la Llombardia W i S La població és de parla italiana Pertanyent a la Rètia al segle III aC, fou conquerit per Roma el 15 dC, i en la divisió d’August formà part de la desena regió d’Itàlia Venetia et Histria Creat el regne longobard 569, fou establert el ducat de Trento, organitzat després com a marca, quan Carlemany se n'apoderà 774 Sota obediència imperial, a la fi del segle X, foren units el poder ducal amb l’eclesiàstic en mans dels bisbes ~1000, el qual poder no fou…
Cremona
Cremona La catedral
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Llombardia, Itàlia.
És a la vora del Po, a la fèrtil plana alluvial, de la qual és el centre comercial blat, civada, arròs i llegums Té indústria alimentària, mecànica i tèxtil Centre de fabricació d’instruments musicals de corda, des del s XVI han estat molts els grans mestres que hi han tingut els tallers els Amati, els Guarneri, els Malpighi i els Stradivari Els principals monuments arquitectònics de la ciutat són els de la plaça del Comune la catedral, destruïda per un terratrèmol el 1117 i reconstruïda a partir del s XII en estils romànic, gòtic i renaixentista, amb el Torrazzo s XIII, el campanar més alt d…