Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
Sorrento
Ciutat
Ciutat de la província de Nàpols, a la Campània, Itàlia.
Situada a la costa de la península homònima, és un important centre turístic Mercat agrícola tradicional raïm, nous i indústries artesanals de fusta, tèxtils al servei del turisme Ciutat probablement d’origen grec, fou dominada pels etruscs i, sobretot, pels oscs Fou seu episcopal des del 420 Autònoma s VII, primer sota els ducs de Nàpols i després amb ducs propis, combaté contra els longobards de Benevent, contra els sarraïns, contra Amalfi i Salern El ducat fou absorbit en el regne dels normands 1137 Ultra algunes tombes gregues i osques, conserva…
Trebbia
Riu
Riu del N d’Itàlia, afluent, per la dreta, del Po (115 km).
Neix als Apenins lígurs i desemboca prop de Piacenza És conegut en la història per la victòria d’Anníbal contra Corneli Escipió i Tiberi Semproni, el 218 aC, durant la segona guerra Púnica El 1799 també fou escenari de la batalla dels francesos comandats pel general Mac Donald contra les tropes austrorusses
Segesta

El temple dòric de Segesta
Christophe PINARD (CC BY-SA 2.0)
Ciutat antiga
Antiga ciutat de Sicília, a la part NW de l’illa.
Lluità sempre contra la veïna Selinunt i, rival de Siracusa, fou defensada pels atenesos en el curs de l’expedició naval contra Sicília 415-413 aC Fou fidel a Roma davant les guerres púniques N'han estat conservats un temple dòric, hexàstil, del segle V aC, situat damunt un turó, i un teatre potser del segle III aC, refet en època romana, amb una profunda cavea
Selinunt

Temple d’Hera, a Selinunt
David Salvatori (CC BY-NC-ND 2.0)
Ciutat antiga
Antiga ciutat de Sicília, colònia de Mègara Hiblea, a la costa SW de l’illa.
Fundada el 628 aC, lluità constantment contra els fenicis i, al segle V aC, ajudà Siracusa contra els atenesos Fou destruïda pels cartaginesos en dues ocasions 409 i 250 aC Han estat conservades les seves importants ruïnes L’acròpolis ofereix clarament el pla reticular de la ciutat, amb diversos temples que daten dels segles VI-IV aC Són notables els altres edificis i les necròpolis, que han proporcionat abundoses restes de ceràmica
Milazzo
Ciutat
Ciutat de la província de Messina, a l’illa de Sicília, Itàlia.
Activitat portuària i refineries de petroli Emplaçada al lloc de l’antiga Mylai , fundada el 716 aC, fou escenari de la primera batalla naval dels romans contra els cartaginesos Castell normand del s XIII
Castrovillari
Ciutat
Ciutat de la província de Cosenza, a Calàbria, Itàlia.
Centre comercial i agrícola S'hi conserva un notable castell construït pels catalans el 1490 la ciutat, partidària dels angevins, s’havia rebellat contra la dinastia catalana el 1461 i el 1486 i l’església de Santa Maria del Castello s XIV, refeta al s XVIII
Lucània
Geografia històrica
Antiga regió d’Itàlia que comprenia els territoris situats entre els baix Sele, al N, el Bradano, a l’E, i el Sinni, al S.
Colonitzada pels grecs, es desenvolupà amb esplendor fins que, en produir-se les guerres entre els seus pobladors i els romans i, posteriorment, les campanyes contra Hanníbal i Pirros, li sobrevingué la decadència August l’associà a la regió de Brútium l’actual Calàbria, i juntes constituïren la tercera regió d’Itàlia Lucania et Brutii Des del 1932 al 1947 el nom de Lucània designà oficialment la regió italiana de Basilicata
Brescia
Ciutat
Capital de la província de Brescia, a la Llombardia, Itàlia, situada a la sortida de la vall Trompia.
És un centre agrícola fruita, vinya, horta i comercial d’intercanvi entre els Alps i la plana, amb una antiga tradició industrial fàbriques d’armes i amb indústria moderna metallúrgia, material ferroviari, automòbils, mecànica de precisió, productes químics i un nus de comunicacions Entre els edificis religiosos de l’edat mitjana i del Renaixement, conserva la catedral vella o Rotonda ss XI-XII, el Broletto ss XII-XIII, les esglésies de Sant Francesc s XIII, Sant Joan Evangelista s XV i Santa Maria dels Miracles s XVI i la catedral nova des del 1604 Dels civils cal esmentar la Loggia casa de…
Rubicó
Riu
Riu de la Romanya, Itàlia, de curta extensió, que, al s I aC, marcava la frontera entre els territoris d’Itàlia i els de la Gàl·lia Cisalpina.
Cap exèrcit no podia travessar-lo sense l’autorització del senat Cèsar, però, desobeint l’ordre senatorial, el travessà 49 aC i inicià així la seva marxa contra Roma És problemàtica la identificació actual d’aquest riu històric oficialment és anomenat Rubicó el riu Fiumicino, el nom del qual, en l’ús comú del llenguatge, ha passat a significar, en l’expressió passar el Rubicó , el fet de prendre partit o de fer un gest decisiu que obliga a una línia de conducta determinada
principat de Salern
Geografia històrica
Territori italià que s’estenia fins a Tàrent, la part costanera de l’actual província de Salern i bona part de la plana campaniana.
Fou separat del principat de Benevent el 847 i esdevingué un principat longobard independent, el primer sobirà del qual fou el príncep Siconulf I mort el 851 El 872 reconegué una certa tutela a l’emperador d’Occident, que havia ajudat en la lluita contra els sarraïns i més tard als bizantins Al s XI comprenia gairebé tota la Itàlia meridional, després d’haver sotmès els ducats d’Amalfi, Sorrento i Gaeta i el principat de Càpua, i reduït a vassallatge els comtes normands de Pulla-Calàbria, del qual es féu capital la ciutat de Salern Com a títol feudal fou posseït pels Orsini,…