Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Sacile
Ciutat
Ciutat de la província de Pordenone, al Friül-Venècia Júlia, Itàlia, al S dels Prealps Càrnics.
Indústries tèxtils i destilleries Fou plaça forta de la República de Venècia
Adria
Ciutat
Ciutat de la província de Rovigo, al Vèneto, Itàlia.
Antic port cegat pels alluvions del Po i de l’Adige, que donà nom a la mar Adriàtica Destilleries i foneries
Quartu Sant’Elena
Ciutat
Ciutat de la província de Càller, a l’illa de Sardenya, Itàlia.
Té destilleries, fàbriques de paper, de bicicletes i de motocicletes Exporta vi i cereals Té extenses mines de sal a la rodalia Conserva l’església de San Pietro s XIII
Cuneo
Ciutat
Capital de la província homònima, al Piemont, Itàlia, situada a la confluència dels rius Stura di Demonte i Gesso.
És el centre comercialitzador dels productes agrícoles de la regió cereals, vi, fruites i un important nucli industrial indústria metallúrgica, mecànica, química, alimentària, arts gràfiques, destilleries que ha triplicat la població en els darrers vint-i-quatre anys Centre turístic afavorit per la proximitat amb França
Magenta
Ciutat
Ciutat de la província de Milà, a la Llombardia, Itàlia, situada 27 quilòmetres a l’W de la ciutat de Milà.
És un nucli industrial destilleries, indústria tèxtil cotó, fibres artificials i construccions mecàniques El 4 de juny de 1859, en el curs de la segona guerra per la independència d’Itàlia, hi tingué lloc una batalla entre els austríacs i els francopiemontesos, favorable als darrers, amb la qual cosa tingueren el camí lliure cap a Milà
Avellino
Ciutat
Capital de la província d’Avellino, a la Campània, Itàlia.
Centre industrial refineria de sofre, destilleries d’alcohol L’antiga Abellinum dels irpins, colònia romana abans situada a uns 3 km de la localitat actual, fou disputada per longobards i bizantins ss IX i X Passà per diverses senyories feudals entre les quals cal esmentar la dels comtes de Conversano, de Catanzaro i de l’Aquila Passà després als Baus i als Filangieri 1381 a 1418 Malgrat la concessió del comtat d'Avellino, la senyoria efectiva passà als Caracciolo, que foren prínceps d’Avellino des del 1589 fins al 1844 Fou el fogar de la revolució liberal napolitana del 1820